Manuel Milián Mestre. Kosova: un precedent

El Tribunal Internacional de l'Haia ha sembrat el desconcert amb la sentència sobre Kosova i la seva independència. Mai no em va semblar correcta l'actitud de l'OTAN (és a dir, els EUA) sobre aquest conflicte. Així ho vaig manifestar amb reiteració a l'Assemblea de l'OTAN quan en formava part els anys noranta; a Atenes, en un ple, vaig apuntar que calia distingir entre el temps polític i el temps històric, i que accelerar processos electorals al mig del conflicte encara viu em pareixia una imprudència pròpia dels qui s'entesten a forçar la història. Ben cert que el conflicte dels Balcans és d'una complexitat que no s'ajusta a la visió geopolítica simplista dels nord-americans, els quals no s'atenen sempre al dret internacional; més aviat abusen de la seva capacitat d'imposar nous ordres.

amb el dictamen emès pel Tribunal Internacional de Justícia, probablement es violen principis com ara la integritat territorial de Sèrbia. El ius solis (dret de territori) ha quedat postergat al ius sanguinis (dret de sang) i l'afany de l'OTAN per tancar una via sagnant de conflicte sense atendre les raons i els drets històrics de Sèrbia, probablement ha establert un precedent demolidor per a les integritats nacionals a les zones de conflicte: els Balcans, el centre-est europeu, Espanya (Catalunya-Euskadi), Irlanda, Escòcia i Bèlgica. Una resolució que em sembla absurda, pròpia de la rebutjable flexibilitat d'una ONU que porta camí de seguir la mateixa trista tresquera de l'extinta Societat de Nacions! Una ONU amb impresentables drets de vet a conveniència de les superpotències, tantes voltes convertides en jutge i part, del Consell de Seguretat: Israel, tutelat pels EUA, és una prova de l'incompliment sistemàtic de las resolucions; Bush es va inventar una legalitat basada en falses proves per intervenir a l'Iraq. En conseqüència, és respectable el Tribunal de l'Haia quan argumenta des dels interessos del “vencedor” americà, tot imposant la independència com a solució contra els drets d'integritat serbis? Aquests eren els “dolents”, però qui va induir el canvi demogràfic de Kosova, a partir de migracions massives (o agressives) des d'Albània fins albanitzar la població i postergar els nadius des del segle XIII a la seva pàtria sèrbia?

José A. Marina manifesta que el “Tribunal ens ha sorprès quasi tots [...]. La legalitat internacional funciona per a les situacions normals, no per a les terribles”. En aquest cas, tot és terrible i res sembla ajustar-se a legislacions estables, sinó a la conveniència de l'escenari geopolític: primer crear un estat artificial, amb màfies i delinqüents, més que no pas respectar la integritat de la pàtria dels serbis. El meu espant és major si considerem aquest perillós precedent per a moltes ambicions locals, diguin el que vulguin Zapatero i el seu escuder Fernández de la Vega. El precedent radica en les conveniències unilaterals a les quals s'ha atribuït caràcter de dret. Qui serà el primer a aprofitar l'escletxa? La Lliga de Nacions ja va establir un altre precedent ben trist, passada la I Guerra Mundial i la liquidació de l'imperi austrohongarès. “La independència dels estats menuts –escrigué Stefan Zweig–, en lloc de pau i tranquil·litat, creà una tensió constant, puix res resulta més perillós que el deliri de grandesa dels menuts”. És aqueixa la solució definitiva per a uns Balcans encara sota control internacional? Sèrbia es resignarà a perdre una part de la seva ànima identitària?

Caldrà reflexionar a fons sobre drets nacionals, nacions sense estat, resolucions “internes” unilaterals d'independència, i d'altres galindaines no menors, com ara les migracions invasives, les que modifiquen substancialment la identitat cultural d'acollida i d'altres que aquests senyors de l'Haia sembla que no contemplen el contorbat horitzó d'Europa. Serà o no una bomba de rellotgeria? Caldrà esperar i veure... Aquest és un món d'extremada fragilitat.