Joan Trullén. Visca España!

Detecto en els darrers temps que, malgrat la sentència del Tribunal Constitucional, s'està assistint al reconeixement del paper transcendental de Catalunya en diferents camps. Tal vegada el més sorprenent reconeixement hagi estat el titular amb què el periodista Óscar García, del promadridista diari As, encapçalava l'article dedicat a glossar la classificació per a la final del mundial de la selecció espanyola de futbol, després de l'excel·lent gol de Carles Puyol: “¡Visca España!”. Recordem que el gol era una dúplica d'un dels sis realitzats pel Barça fa dos anys en un inoblidable partit contra el Real Madrid en el cor financer i immobiliari de la capital d'Espanya, l'estadi Santiago Bernabéu. El madridisme es rendia a l'evidència de que el bon funcionament de la selecció espanyola tenia una explicació clara: el joc se sostenia sobre un equip protagonitzat sobretot per set jugadors del FC Barcelona. I era un gol contra la selecció d'Alemanya, el país que ha imposat severes restriccions econòmiques i financeres.

I aquesta expressió de sinceritat que alguns podrien considerar –sense que els faltés raó– una “concessió” jo crec que és reflex sobretot d'una nova percepció de la força de Catalunya precisament en uns moments difícils com són els que s'estan vivint en el plànol polític com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional amb relació al recurs del Partit Popular. I jo, que he estat els darrers anys vivint a Madrid i relacionant-me amb el món econòmic i financer, crec detectar que, pel que fa a actituds i percepcions sobre el paper de Catalunya en les “Espanyes”, com diria Ernest Lluch, estem davant d'un canvi significatiu. Estem per fortuna molt lluny del Madrid que responia a l'opa de Gas Natural sobre Endesa menystenint Catalunya i els catalans, qualificant-la d'opa “a la catalana”.

Els proposo una interpretació sobre aquesta nova percepció de Catalunya en el plànol econòmic. A mesura que es va descabdellant la crisi apareix amb contundència una idea cabdal: sabem el camí per a la sortida de la crisi. I aquest camí es diu “exportació”. Arribats al màxim punt de dificultat en el camí de sortida de la crisi de l'economia espanyola apareix un full de ruta clar: hem d'afavorir l'exportació com a únic camí transitable. No hi caben corriols ni viaranys. O exportem o ens endinsem en el camí de la recessió. I Catalunya constitueix avui l'espina dorsal de la capacitat competitiva de l'economia espanyola. I contra el que afirmen alguns dels economistes instal·lats, Catalunya és competitiva. Dit d'una altra manera: Catalunya serà determinant per a la sortida de la crisi de l'economia espanyola.

Molts ens han volgut fer creure que l'economia catalana s'estava fent marginal, que això de la indústria era una activitat del passat, antiquada i un xic naïf. Madrid havia fet l'aposta clara pels serveis i havia guanyat. Però la realitat és tota una altra i, en temps difícils, s'imposa de manera contundent. Qui traurà les castanyes del foc de l'economia espanyola és l'economia exportadora. I aquesta es concentra de manera destacada a Catalunya. He fet números sobre el pes de les exportacions de Catalunya sobre l'economia espanyola, i les de Madrid. Vegem-ne uns quants. Dels onze sectors industrials específics amb què es classifica l'activitat industrial set són liderats per l'economia catalana: fabricació de material de transport, equip elèctric, química, paper i edició, alimentació, plàstic, i maquinària i equip mecànic. I el suplent també és liderat per Catalunya: indústries diverses. Recordem que eren set els jugadors de la selecció espanyola. I sobre aquests sectors recau el 80% de l'exportació. I de l'altre 20% que són exportacions de serveis un 20% també és de Catalunya, incloent-hi els serveis turístics.

Catalunya aporta el gruix de la capacitat exportadora d'Espanya: un 250% més que Madrid, o que el País Basc o que el País Valencià. Addicionalment Catalunya lidera la lliga interior: el comerç interregional entre les diferents comunitats autònomes està liderat per l'economia de Catalunya, que aporta el doble del comerç interregional de la segona comunitat autònoma en aquest rànquing, que és Andalusia, seguida a més distància pel País Valencià, País Basc i Madrid. En definitiva: en el campionat mundial d'exportacions, Catalunya aporta el gruix dels sectors i el gruix del comerç exterior del conjunt de l'economia espanyola. I en la lliga espanyola es guanya també de manera contundent, cosa que permet finançar el seu dèficit exterior. Si els resultats econòmics es transmetessin en temps real com el futbol, el comentarista que retransmetés l'actualitat econòmica no dubtaria a qualificar el joc exportador sobre el qual es construirà la sortida de la crisi glossant l'èxit competitiu de Catalunya. No els estranyi que titulés la crònica del partit decisiu de la següent manera: “¡Viva Catalunya!”.