El director de cinema Lluís Galter presenta Caracremada, la biografia de l'anarquista Ramon Vila

 

El Periódico, 06.09.2010

 

Quan el 1951 l'organització anarquista CNT va decidir retirar les seves guerrilles per la repressió de l'Exèrcit franquista, alguns resistents van desobeir la directriu i van continuar la lluita en solitari. Lluís Galter n'ha escollit un, Ramon Vila -considerat l'últim maqui de Catalunya-, com a protagonista del seu primer film, Caracremada, presentat ahir a la Mostra fora de concurs.

 

«No va ser un home que va imprimir la llegenda en vida», recorda Galter. «Durant la meva investigació, vaig trobar gent que el considera un malnat i d'altres que va ser un heroi. Les mateixes efemèrides de l'anarquisme semblen oblidarlo. Per això he volgut reivindicarlo». Per fer-ho, el director s'ha basat en la interpretació que Albert Camus va fer del mite de Sísif: «He dibuixat el personatge com un home en tensió permanent amb el món que l'envolta, tant contra el franquisme com contra els impulsors de la resistència armada, que l'han abandonat a la seva sort».

Caracremada -àlies de Vila- evoca la història de la CNT només des de la perspectiva d'un individu (interpretat per Lluís Soler) i els seus problemes quotidians sense endinsar-se en terrenys psicològics o melodramàtics. «He estat molt respectuós amb la seva figura; això implicava no especular gaire. Per això el descrivim amb elements tangibles: unes botes, una pistola, una motxilla, el cordill que portava lligat a la cartutxera i la mà... Objectes que ens diuen com era».

Lluny de la visió canònica

Això vol dir que Galter s'allunya radicalment de la visió canònica del cine espanyol sobre la guerra civil i la postguerra. «Les pel·lícules de maquis dels 50 són nefastes, els maquis hi són presentats com a sàdics i sense honor», diu. «N'hi ha una, anomenada Torrepartida (1956), que els retrata com una cosa obsoleta, quan a l'època Vila estava en el seu apogeu individual. Això demostra el poc cas que les autoritats van fer a la guerrilla».