GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
141: Els colors del regne de Catalunya al segle XV

141: Els colors del regne de Catalunya al segle XV


Les proves que s’acumulen contra la tesi espanyolista que defensa que la bandera catalana és, en realitat, aragonesa i que Catalunya no tenia rei, sinó que a Catalunya, senzillament, hi regnava el rei d’Aragó són nombroses i incontestables.
 
És el cas d’un testimoni de l’any 1477, recollit per Santiago Sobrequés i Vidal en el seu llibre sobre la biografia de Joan Margarit i Pau [1]. 
Aquell any, s’havia acordat el matrimoni entre Ferrant I, rei de Nàpols, fill bastard d’Alfons IV, i Joana d’Aragó, filla de Joan II i de la seva primera esposa, Maria de Navarra. Alfons, duc de Calàbria, fill de Ferrant, va anar a Barcelona “amb la missió de recollir la reina Joana (la seva madrastra) i conduir-la a Nàpols al costat del seu regi espòs a qui mai no havia vist”, ens explica Santiago Sobrequés. Alfons va arribar a Barcelona el 25 de juliol de 1477.
 
Aquest eminent historiador recull allò que diu la crònica que va succeir després.
 
El dia 6 d’agost, a la Plaça del Rei de Barcelona, en un gran empostissat adossat a la paret del palau reial, el biografiat Joan Margarit “per comissió i potestat del Papa prèvia la llicència del Senyor Rei que en aquest Regne no coneix Senyor i principal va coronar solemnement a la Reina Joana”. Ras i curt: en “ aquest Regne ”, que és Catalunya, ja que som a Barcelona, i hi ha, per tant, un “Senyor Rei” de Catalunya i no un simple comte de Barcelona.
 
No cal dir que a l’acte hi va assistir el més granat de la ciutat i del regne, a més, és clar, de tota la comitiva que acompanyava el duc de Calàbria. No cal dir que la cerimònia va estar envoltada, en tot moment, de magnífics guarniments, com ens explica el cronista: “La plaça  estava circumval·lada de bellíssims draps de setí i coberta amb teles grogues i vermelles, els colors de Catalunya”.
 
El testimoni d’aquest cronista no pot ser ni més clar ni més entenedor i demostren que, al segle XV, ningú tenia cap dubte de quins eren què representaven Catalunya.
 
 
 
Carles Camp
14/09/10
 
[1] Santiago Sobrequés i Vidal, Joan Margarit i Pau. La tràgica fi de l’Edat Mitjana a Catalunya. Editorial Base, Barcelona, desembre 2006, p. 369-370
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici