86: Jordi Joan Santacília

Suggerida per la Académies des Sciences de París, i amb el doble finançament de les monarquies francesa i espanyola, al 1734, Jordi Joan i Santacília (Novelda, 1713 - Madrid, 1773) i Antonio de Ulloa dirigiren una expedició científica molt ambiciosa per terres del Virregnat del Perú.

El seu objectiu era medir la longitud en graus del meridià de l’esfera terrestre i definir la veritable forma del planeta: el «coneixement de la veritable figura i magnitud de la Terra». Així, les medicions de Jordi Joan (i Ulloa, i companyia) van confirmar la hipòtesi newtoniana de que la Terra no era una esfera perfecta, sinó que estava lleugerament aixafada pels dos pols. En tornar (l’expedició havia durat deu anys), Jordi Joan redactà i publicà cinc llibres basats en el treball científic realitzat.

Format amb els jesuïtes a Oriola i Saragossa, amb els cavallers de l’Orde de l’Hospital, a l’illa de Malta, i, més tard, a Anglaterra (arribaria a ésser membre de la Royal Society de Londres), Jordi Joan combinà, com molts homes de la Il·lustració, la carrera militar (formà part, per exemple, del cos expedicionari que conquerí la ciutat algerina d’Orà, al 1732), la diplomàcia (el 1766 tractà, per encàrrec de Carles III, amb el rei del Marroc del marc de les relacions comercials entre els dos regnes), l’esperit científic, i la passió pel progrés tècnic.

A les drassanes militars de Cartagena, i de Cadis, va dirigir la construcció de nous navilis, seguint els nous sistemes de càlcul. A Cadis, d’altra banda, va iniciar la posta en marxa de l’Observatori Astronòmic. El seu tractat sobre construccions navals, publicat al 1771, fou traduït a l’anglès, el francès i l’italià.

Francesc Roca

19 d'abril de 2007

Font: 20 Minutos