Emblecat. Què és l'emblemàtica?

L’emblemàtica és un gènere literari desenvolupat a principis del segle XVI i llaurat al llarg dels segles XVII i XVIII. Els orígens de l’emblemàtica, el seu ús, transcendència i difusió han estat objecte de nombrosos estudis i treballs; els investigadors coincideixen que a partir del coneixement dels jeroglífics i la producció en Europa renaixentista, els artistes de l’època es van sentir atrets i estimulats per les possibilitats que la simbologia oferia per a crear un discurs àgil i dinàmic per a comunicar, evangelitzar, educar i transmetre la seva visió del món a través de l’art.

La unió d’imatge i paraula va comunicar una unitat de pensament; el món va poder interpretar-se i transmetre’s a través de la imatge. Aquesta serviria per persuadir amb un èmfasi didàctic i moralitzant.

Malgrat que en un principi el llenguatge emblemàtic va ser una manifestació erudita, també es va intentar en un llenguatge més popular i accessible per a un públic menys versat. En el seu article sobre el jeroglífic festiu, Víctor Mínguez [1] senyala “a diferencia de sus hermanos mayores –el emblema y la empresa- el jeroglífico va destinado a un público no versado mayoritariamente en las sutilezas de la literatura emblemática… la deseada claridad es lógica por otra parte si tenemos en cuenta que van dirigidos al gran público y se pretende a través de  ellos inculcar una ideología concreta en la mente de los lectores.”

Immerses en aquest afany moralitzador, didàctic i evangelitzador, l’església catòlica o la Corona Espanyola es van recolzar en l’emblemàtica per a formular els seus discursos polítics i evangelitzadors.

Què és un emblema?

Un emblema és una composició artística que combina un text i una imatge per a transmetre un pensament o una idea. El terme està agafat de l’obra d’Andrea Alciato, Emblematum Liber, publicada en 1531.

Quina és la utilitat de l’emblema?

Els emblemes transmeten una idea, per això van ser força utilitzats en l’educació, en l’adoctrinament i en la propaganda política. Per ser una composició enginyosa i en ocasions de gran bellesa, van ser utilitzats pels autors com una forma poètica, però també varen tenir gran presencia en la pintura, l'escultura o la arquitectura.

La barreja de text i imatge va generar una nova forma de comunicació no només representada en text imprès sinó en altres tipus de manifestacions artístiques i en actes de caràcter públic i festiu, les entrades reials, els cadafals per a exèquies reials, festes religioses o arquitectures efímeres commemoratives.

Evolució i vigència de l’emblemàtica

A finals de la dècada dels 70, investigadors com Santiago Sebastián, des de la Universitat de València, i més tard Pilar Pedraza, Víctor Mínguez, entre altres, varen donar un gran impuls a l’estudi de l’emblemàtica, proposant una relectura de l’art dels segles XVI al XVIII, no només en la península, sinó en tot el desenvolupament i l’impacte que va tenir a Amèrica.

L’èxit i la popularitat que va arribar a tenir l’emblemàtica va ser degut a l'habilitat dels autors per a presentar temes coneguts amb una nova visió poètica visualment més atractiva. Aquesta manera de representació simbòlica no només va continuar com a gènere literari, sinó que va trobar altres formes d’expressió en l’arquitectura, la música o la representació d’imatges institucionals que amaguen i evoquen valors i idees.

L’emblemàtica es manté vigent en altres formats visuals: hereves d'aquet gènere són la publicitat o la propaganda política, que intenten per mitjà del text i la imatge fer arribar a l’espectador una idea, un sentiment, una sensació o un desig.

Bibliografia

[1] MINGUEZ, Víctor, “Un género emblemático: El Jeroglífico barroco festivo, a propósito de unas series valencianas”, GOYA. Revista de Arte, Madrid, núm. 22, 1991, pp. 331-338.

ALCIATO, Emblemas. Madrid, Akal, 1993.

SEBASTIÁN, Santiago, Emblemática e historia del arte. Madrid, Cátedra, 1995.

Andrea Alciato Emblematum liber (1531)

http://www.google.es/images?um=1&hl=ca&biw=1264&bih=590&tbs=isch%3A1&sa=1&q=Alciato&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=

Imatges

Fig. 1 Portada del Llibre de Josep Romaguera Atheneo de Grandesa sobre eminencias cultas catalana facundia ab emblemas ilustrada. Part I. consagrala al fénix de Barcelona S. Olaguer  glorios. Ofereixla en llengua castellana ab estil millorat de molts equivochs, singular gala de tan ayròs idioma. Ab llicencia, Barcelona, en casa de Ioan iolis al carrer dels cotoners. Any 1681.

Fig. 2 – Fig. 3 Emblemas de Josep Romaguera