Francesc Roca. Informes catalans sobre Àsia-Pacífic (1843-1909)

Al segle de les revolucions liberals europees i americanes, existeix un interès català –i europeu- per les altres societats i, en especial, per les velles civilitzacions de l’Extrem Orient, és a dir, pels espais i les societats d’Àsia-Pacífic: Xina, Japó, Filipines. Els analistes catalans d’aquestes societats segueixen movent-se sense estat ni institucions pròpies i segueixen tenint dificultats per comunicar els resultats dels seu treball. Però, així i tot, en general, segueixen pensant que la societat catalana també ha de rebre els resultats de la seva feina.

Els informes més destacats son els de:

1.      Sinibald de Mas, diplomàtic, que publica en francès, castellà i portuguès, a Macau, Paris, Madrid i  Lisboa,

2.      Eduard Toda i Güell, cònsol del regne d’Espanya, que publica, al 1884, L’agricultura a Xina, i edita informes en 4 llengües,

3.      Frederic Faura, Josep Algué i Ricard Cirera, de la Companyia de Jesús, experts meteoròlegs del Philippine Weather Bureau,

4.      Manuel Sales i Ferrer, de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, i de la Universitat Complutense.

Xina

Sinibald de Mas i Sans, fill del director de l’Escola Nàutica de Barcelona, maldà per tal de que el govern espanyol li encarregués una missió diplomàtica a Xina i a les Filipines. Així i tot, els recursos foren escassos i, per un temps, va obtenir-ne amb l’ús d’una nova tecnologia: la fotografia.

Mas visità, a més dels ports de la costa, l’interior de Xina. Fou un dels primers estrangers autoritzat. El seu objectiu era el coneixement políticoeconòmic de l’Imperi del Centre. Les seves anàlisis les publicà, com el seu admirat Domènec Badia Alí Bei, a Paris : L’Angleterre, la Chine et l’Inde (1858) i La Chine et les puissances chrétiennes (2 vols., 1 map., 1861).

Mas, preveient la possibilitat que l’Imperi Xinès esdevingués una gran potència mundial, va arribar a proposar la seva transformació en una federació d’estats independents, integrada dins la Federació Asiàtica.

A partir de 1872, Eduard Toda i Guell fou cònsol espanyol a Macau, Hong-Kong, Canton i Xangai. Mentre hi era publicà: Annam and its minor currency (Xangai, 1882). A l’editorial La Renaixença: L’agricultura a Xina. Notes sobre el cultiu de les terres i la producció de te (Barcelona, 1884). Un excel·lent estudi detallat, de primer mà, dels conreus xinesos: te, arròs, bambú, cànem, cotó, canya de sucre, morera, taronger. I, de les formes de propietat: hi ha “la institució dels hereus sense l’existència de pubilles”. L’objectiu era pràctic: “donar alguna idea nova i útil als pagesos catalans”. Sobre Xina, Toda publicà, també, dos volums amb làmines: La vida en el Celeste Imperio (Madrid, 1887) i Historia de la China (Madrid, 1893).

Japó

La pregunta que es fa Manuel Sales i Ferré a La transformación del Japón (Madrid, 1909) és molt pertinent: ¿com una societat tan militaritzada, tan tancada i tan rígidament immòbil com la japonesa ha pogut, a partir de la revolució política de 1867, fer una transformació tan radical i en tan poc temps? ¿Com ha pogut assimilar una cultura i una tecnologia tan allunyades d’ella (i no únicament per raons geogràfiques) com l’europea/ ianqui? La resposta que dóna és molt matisada, però molt paradoxal: la societat japonesa per seguir essent ella mateixa havia de canviar de dalt a baix.

Filipines

Els jesuïtes catalans -en concret, Frederic Faura, i el seu successor Josep Algué- van fundar i van dirigir el primer observatori meteorològic d’Àsia a la ciutat de Manila, tant amb l’administració espanyola, fins 1898, com amb l’administració nord-americana. L’observatori funcionà amb una xarxa de 8 subestacions a l’arxipèlag de les Filipines, connectades entre elles, i amb el continent, per cables telegràfics. A partir de 1879, i gràcies a algunes importants innovacions cientificotècniques, l’Observatori podia subministrar als navegants del Mar de la Xina una informació avançada i precisa sobre l’aparició sobtada, irregular, perillosa dels tifons, els ciclons, els huracans i els baguíos que havien causat, històricament, greus problemes.

L’Observatori dividí les 7.107 illes de l’arxípelag, en 4 grans àrees d‘estudi rectangulars.

L’estació central, a Manila.

Les subestacions, a :

+Aparri (Luzon)

+Cabo Bolinao

+Dáet

+Albay

+Ilo-Ilo (Panay)

+Bacólod (Negros)

+Cebú (Cebú)

Zamboanga (Mindanao)

A part, les estacions sísmiques : a l’illa de Luzon, i a l’entorn de Manila a:

+Carranglan

+Cabanotuan

+Dagupan

+Lingayen

+Balanza

+Cavite

+Ragay

+Libmanan

Més :

+Tacloban (Leyte)

+Tabisayan

+Tagaboan

Francesc Roca

5/10/10

Font: Josep Algué, ed.: Atlas of the Philippine Islands. Washington, United States Coast and Geodetic Survey/Government Printing Office, 1900.