GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Josep M. Casasús. No podem decebre Europa

Josep M. Casasús. No podem decebre Europa


Josep M. Casasús

EL PUNT-AVUI 27.09.2010

  

Han estat designats els primers ambaixadors que en diversos indrets representaran la Unió Europea. Cinc són espanyols. No hi ha cap català. Aquí no juguem la carta internacional, a desgrat que des del món diplomàtic estranger ens ho aconsellen de fa temps.

Ho remarcà el professor nord-americà Ambler Moss, ex-vicecònsol a Barcelona, en ingressar com a membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans. Ens ho digué ben clar: “Si prospera el Tractat de Lisboa, els catalans poden entrar en el cos diplomàtic de la Unió Europea i així ampliar el pes específic de Catalunya”.

El Tractat de Lisboa ha prosperat. Aquí encara badem. No posem eines per preparar gent nostra decidida a fer carrera en el servei exterior de la comunitat continental que aspira a superar els actuals estats.

La funció diplomàtica no és aliena a la nostra tradició nacional. Sinibald de Mas fou ambaixador a la Xina al segle XVIII. A l'edat mitjana, Jordi d'Ornòs, Asbert de Mediona i Pere March excel·liren en missions exteriors. Abans de l'ensulsiada del 1936-39, el poeta Josep Carner, el periodista Eugeni Xammar i el jurista Francesc Maspons Anglasell reeixiren en comeses de consolat, el primer, i en organismes internacionals els altres.

La concepció catalana del dret públic, positivista i conciliadora, acreditada fa segles en la institució del Consolat del Mar, pot contribuir de manera genuïna, en bona mesura, a bastir la nova cultura diplomàtica europea que albiren els especialistes alemanys Lieb i Maurer.

És cert que no hi ha encara un centre de formació de diplomàtics europeus. Res no impedeix que el tingui Catalunya. Ho suggerí Ambler Moss a l'IEC. Una escola amb ambició, emmirallada en la del Regne Unit o França.

Mentrestant tenim una joventut coratjosa que fa carrera a fora. Sovint m'arriben al despatx de càtedra, a la Pompeu Fabra, noticies d'exalumnes que s'obren camí pel seu compte a Brussel·les. Un d'ells, Ferran Tarradellas, és portaveu del comissari europeu d'Energia. Ha arribat molt amunt. N'hi arribarien més si des de Catalunya s'assegurés una formació específica. Europa ho espera.

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici