Troben una còpia inèdita del Compromís de Casp

Un probable error de datació del catàleg de 1913 de la Biblioteca de la Universitat de València ha impedit de consultar fins ara el diari original del compromís de Casp (1412), que va entronitzar la dinastia castellana dels Trastàmara a la Corona d'Aragó. Ha estat el professor Francisco M. Gimeno Blay, catedràtic de paleografía i diplomàtica, qui ha descobert el document, classificat erròniament al segle XVI. El diari manuscrit, segons Gimeno, es va escriure el mateix any del compromís i reflecteix les deliberacions que van portar a l’acord polític sobre la successió, perquè Martí I l'Humà (†1410) es va morir sense descendència. L’acord polític va consistir a entronitzar Ferran I d'Antequera. Fins ara, hom tenia constància de tres còpies d'aquest document, dues a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i una al de la Catedral de Sogorb.

La successió de Martí l'Humà

Aquest 2010 fa sis-cents de la mort de Martí I, l'Humà, l'últim rei del casal de Barcelona, la dinastia que s'havia mantingut a Catalunya durant més de cinc-cents anys. El casal de Barcelona va lligat al naixement, a la consolidació i a l'expansió de la nació catalana. El va fundar, el segle IX, Guifrè el Pelós, es va extingir el 31 de maig de 1410, amb la mort de Martí l'Humà. Un any abans, el 1409, s'havia mort el seu fill, Martí el Jove. Vidu, el rei Martí va mirar d'assegurar la successió casant-se amb Margarida de Prades, trenta anys més jove que no pas ell, però el matrimoni no va tenir fills. Amb la mort del rei, doncs, es va obrir la qüestió successòria i un període d'incertesa política (1410-1412).

Els pretendents més ben situats eren Jaume d'Urgell, lloctinent general del Regne i besnét d'Alfons III, i Ferran d'Antequera, fill del rei de Castella i nét de Pere III. Factors diversos, com va enumerar Joan Fuster, van acabar afavorint la candidatura de Ferran: l'ajut militar que va donar als antiurgellistes d'Aragó i de València, el suport que va tenir del papa Benet XIII (natural de l'Aragó) i la divisió dins Catalunya (que no va actuar decididament en favor del pretendent català). La qüestió finalment es va resoldre en un compromís signat a la vila aragonesa de Casp el 24 de juny de 1412 pels jutges elegits pels parlaments del Principat i dels regnes d'Aragó i de València, amb què es va entronitzar per sis vots a favor i tres en contra Ferran I, el primer rei de la dinastia castellana dels Trastàmara.

Per a saber-ne més

El programa En guàrdia de Catalunya Ràdio va dedicar el 2002 un capítol al compromís de Casp (53 minuts). També es pot escoltar aquest fragment del disc Història de Catalunya amb cançons, publicat per Edigsa el 1971.