145: 1873. 1 nació i 19 Estats, a 4 continents

El projecte de Constitució de la Primera República espanyola de 1873 és deutor, en molts aspectes, de les ‘Bases per a la Constitució federal de la nació espanyola’ de 1868 redactades per Valentí Almirall.

D’entrada, des de l’òptica actual, pot sorprendre que del que avui en diem Estat espanyol se’n digués ‘nació espanyola’, i que del que avui són nacions, nacionalitats o regions se’n diguessin ‘Estats’.

La raó fou el model: els Estats Units d’Amèrica, els ‘Estats’ de la ‘nació’ americana (que, de fet, és una franja de l’Amèrica del Nord anglosaxona). Així, segons l’article 1 del projecte de Constitució de 1873, «composen la nació espanyola els Estats». Aquests Estats són a 4 continents.

A Europa: els 4 Estats de l’antiga Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, Balears i València), els 2 Estats basconavarresos (les regions basques i Navarra que, a les Bases de 1868, són un «Navarra y Vascongadas»), el Principat d’Astúries (que el 1868 és  «Asturias y Galicia»), els 3 de Castella (Castella la Vella, Castella la Nova i Extremadura, amb 1 més a les Bases de 1868: Lleó), Múrcia i els 2 Estats andalusos (els Estats d’Andalusia Alta i Andalusia Baixa, dits, el 1868, «Granada» i «Sevilla»).

A Amèrica, la nació espanyola es composa de 2 Estats: Cuba i Puerto Rico (el 1868, un sol estat: «Antillas»). A Àfrica, 1 Estat: Canarias (que, el 1868, és «Canarias y Costa de África»). A més, l’illa de Fernando Poo i «los establecimientos de África» esdevindran, en el futur, també, Estats. A Àsia, 1 Estat: Filipines. El model federal català arriba lluny.

Francesc Roca.