Multitudinari homenatge als soldats morts en la Batalla de l'Ebre

Primer acte oficial

Aquest primer reconeixement institucional va comptar amb la presència de nombrosos polítics, encapçalats pel conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura.

A primera hora del matí, Saura, acompanyat de l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, i altres autoritats del territori, va visitar el nou Memorial de les Camposines (La Fatarella), que conté des d'ahir un total de 29 plaques amb els noms i cognoms de 1.145 dels més de 20.000 desapareguts a la batalla de l'Ebre. La remodelació s'ha dut a terme gràcies al cens que la Generalitat de Catalunya va obrir l'any 2003, per tal de reconèixer aquelles persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme.

Ja a Gandesa, va tenir lloc l'acte oficial dedicat a les víctimes al front de l'Ebre, però especialment als seus familiars, molts dels quals pensen que aquest reconeixement ha arribat massa tard. “Ha mort massa gent esperant saber dels seus morts”, va recordar el director de Turisme a Catalunya i nét d'un dels desapareguts al front de l'Ebre, Joan Carles Vilalta.

“Crec que l'acte d'avui també ha de ser un acte d'homenatge a les famílies, perquè nosaltres, malgrat tants anys i entrebancs, mai no els hem oblidat, sempre hem tingut viu el seu record”, va afegir Núria Gallach. Un cop finalitzat l'acte, els assistents es van poder desplaçar amb autobús fins al Memorial de les Camposines, per tal de retre un homenatge més íntim i personal als seus familiars. També van poder visitar els centres d'interpretació de la Batalla.

La Batalla de l'Ebre va tenir lloc del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938 a cavall de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre i es considera un dels episodis més cruels de la Guerra Civil espanyola i el franquisme, amb més de 20.000 soldats desapareguts.

3.000 persones reten homenatge a les víctimes de la batalla de l'Ebre

Anònim

EL PERIÓDICO 25.10.2010

Es van desbordar les previsions d'assistència. El primer acte d'homenatge institucional a les víctimes de la batalla de l'Ebre, organitzat conjuntament pel Memorial Democràtic de la Generalitat i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe), va reunir ahir més de 3.000 persones, una xifra que va obligar a repetir l'acte central al poliesportiu de Gandesa (Terra Alta) perquè poguessin presenciar-lo tots els assistents.

L'homenatge va servir així mateix per presentar la remodelació del Memorial de les Camposines, al terme municipal de la Fatarella, on des d'ahir es poden llegir, en una trentena de plaques, els noms de 1.145 víctimes de la batalla més cruenta de la guerra civil, en representació dels més de 20.000 soldats que van perdre la vida al front de l'Ebre.

NI VENJANÇA NI OBLIT / «És un acte de justícia i reconeixement per a totes les víctimes de tots els bàndols i per a les seves famílies -va afirmar el conseller d'Interior, Joan Saura, que va presidir l'homenatge-, sense cap afany de venjança però sense oblidar que el responsable de la guerra va ser l'exèrcit feixista que es va aixecar contra la legalitat republicana». Saura va recordar que l'objectiu final de la política de recuperació de la memòria històrica «és proclamar la vigència dels valors democràtics» i blindar el país «de cara al futur perquè mai més torni a passar el que va passar».

A l'homenatge també hi va assistir, a títol personal, el conseller d'Innovació, Josep Huguet, perquè un dels seus oncles va morir a la batalla de l'Ebre «per la República i per Catalunya». Huguet, que hi va assistir en companyia del seu pare, va lamentar que la llei d'amnistia de l'octubre del 1977 s'hagi convertit en una llei «d'amnèsia».

Particularment emotiva va resultar ahir la intervenció de Joan Carles Vilalta, nét d'un desaparegut en el front de l'Ebre, que es va mostrar commogut per haver pogut llegir, per primera vegada, el nom del seu avi escrit en una placa d'homenatge. «Que ningú vegi en això cap ànim de revenja -va assenyalar-, perquè tots volem tenir un lloc, que fins ara no teníem, on poder honrar els nostres morts».

La batalla de l'Ebre, la més sagnant i llarga de la contesa, va tenir lloc entre el juliol i el novembre del 1938. El cens de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme que elabora la Generalitat compta amb una xifra total de 3.756 noms inscrits, el 30% dels quals (és a dir, 1.145) són de persones desaparegudes al front de l'Ebre. Gairebé tots (el 98%) eren combatents de l'Exèrcit de la República, entre els quals hi havia algunes desenes de brigadistes internacionals, mentre que només 23 eren soldats del bàndol franquista. La desproporció s'explica pel fet que l'Exèrcit republicà, en retirada, no va poder recollir bona part dels cossos