146: 1421-1614: Senyeres, de la Mediterrània a l’Atlàntic

Els mapes dels cartògrafs portuguesos, italians i grecs que representen les costes i els ports de la Mediterrània, de les Illes Canàries i dels territoris costaners d’Amèrica inclouen, com a element d’identificació, senyeres o creus de Sant Jordi que indiquen algun tipus de presència catalana.

Per exemple, un mapa portuguès de 1519 de Pedro Reinel, conservat a la Biblioteca de Baviera de Munic, inclou senyeres a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, a les Canàries, a Florida, al Yucatan-Hondures-Panamà, i a la costa del que avui és Veneçuela i les Guayanes. Com si aquests territoris depenguessin només de la Corona d’Aragó. Un altre exemple.

Un mapa de la Mediterrània de 1578 de Joan Martines, conservat a la Universitat de Califòrnia, distingeix clarament entre els territoris mediterranis d’Aragó i de Castella. La senyera és a Barcelona, Mallorca, València, Sicília, Sardenya i Tunis. La bandera de Castella-Lleó a Granada, Ceuta i Melilla. Com que Catalunya-Aragó és una confederació, la senyera apareix en combinació amb altres. Per exemple, a Tunis, hi ha una combinació Senyera- Mitja Lluna. Això no succeeix en els territoris que pertanyen a l’uniformista corona castellana.

Tercer exemple. Un mapamundi de 1583 del portuguès Sebastiao Lopes que es conserva a la Biblioteca Nacional de França, a París, inclou senyeres a la Corona d’Aragó, a dos ciutats del Nord d’Àfrica (Oran i Trípoli, on Carles V i la Generalitat havien intervingut militarment), a Veneçuela i l’Amazònia (amb presència de caputxins catalans), al Riu del Plata («descobert» per Sebastià Cabot), i a Perú i Xile. La inexistència d’una bandera espanyola fins al segle XVIII i el protagonisme de catalans, mallorquins i valencians pot explicar aquests fets.

Francesc Roca