L'Espai Macià. Bressol independentista

Durant la primera meitat del segle XX i fins a l'escapçament brutal per la dictadura franquista, les terres de Lleida van fer una aportació decisiva en el pensament i l'articulació del republicanisme catalanista, bressol ideològic de bona part de l'independentisme actual. Les figures dels presidents Francesc Macià (1931-1933) i Lluís Companys (1933-1940) en són els exemples més il·lustratius, però no per això prou reivindicats ni coneguts, sobretot per les generacions més joves. Dos centres d'interpretació de la seva vida i llegat polític volen esmenar aquesta mancança, i alhora dinamitzar turísticament els municipis de les Borges Blanques i Tornabous.

L'Espai Macià i Centre d'Interpretació de l'Independentisme obrirà portes el febrer que ve a les Borges. Tot i que vilanoví de naixement, els pares de Macià eren borgencs i el president va posseir des del 1907 fins al 1923 l'acta de diputat per a aquesta circumscripció. Macià era venerat a les Borges, on encara és molt recordat amb afecte i enyor. El 1912 uns sis-cents garriguencs van anar en tren a Madrid a presentar la seva candidatura ja que ell, cansat que el seus plantejaments fossin menystinguts, havia anunciat que ja no es presentava més. Aquella mostra de suport popular el va fer canviar d'opinió. “Els néts dels 600 que van anar-hi encara ho recorden amb devoció; va ser el naixement del mite”, explica l'alcalde, Miquel A. Estradé. “Macià encapçala una generació de polítics lleidatans que fan la síntesi entre el republicanisme obrer i el catalanisme d'arrel folklòrica en el bon sentit del terme, lligant el discurs social i nacional que ara revifa”, afirma Estradé.

L'Espai Macià, al cor d'un barri antic que es pretén dinamitzar a partir d'aquest equipament, basteix en un recorregut de dues plantes la seva vinculació a les Borges, el trajecte vital i el llegat de Macià en clau de present i futur. Objectes, gravacions dels discursos, context polític i social de l'època amb eines de museografia interactiva, a través del fil conductor d'un tren, escollit com a símbol del camí que els dos presidents van obrir. L'espai ha costat 1,5 milions, finançats pel pla de Zapatero i la conselleria de Governació amb fons europeus.

Al Tarròs, la vila natal de Companys i on es conserva la casa pairal, el maig que ve s'obrirà el Centre d'Interpretació Lluís Companys, que també vol cobrir una “mancança social i nacional”, segons el conseller Jordi Ausàs. Amb un pressupost i finançament similar al borgenc, el centre reivindicarà i perpetuarà la seva memòria, i alhora narrarà una etapa cabdal de la història nacional i estimularà la formació crítica dels ciutadans. Amadeu Ros, l'alcalde de Tornabous (municipi al qual pertany el Tarròs), ha manifestat: “Serà un centre actiu permanentment, que, aprofitant les noves tecnologies, explicarà l'obra i el pensament de Companys. S'hi faran jornades i activitats divulgatives”. Es treballa perquè els dos centres es promocionin conjuntament i atreguin a aquestes comarques “turisme identitari”. L'objectiu fonamental no sols és fer un homenatge als presidents, sinó una “apel·lació als sentiments per tal de transmetre els anhels d'aquest grup de polítics i recuperar la memòria històrica d'un camí emprès als anys vint que les noves generacions tenen l'oportunitat d'acabar”, ha remarcat Estradé.