148: Els catalans i la descoberta europea de l’Àfrica Occidental

El dia 10 d’agost del 1346 el navegant JaumeFerrer arribà, en el seu periple per l’Oceà Atlàntic, seguint les costes de l’Àfrica Occidental, a un punt molt concret: l’anomenat riu de l’Or, situat a l’actual costa de Gàmbia. Els europeus més avançats en temes de navegació (i cartografia) que eren, en aquell moment, els catalans, iniciaven així l’aventura d’una descoberta que seria seguida, cent anys més tard, pels portuguesos.

De fet, a l’inici de l’aventura portuguesa, hi hauria alguns catalans. Jaume Ribes, de l’Escola cartogràfica deMallorca, seria contractat per la Corona portuguesa per a dirigir la posta en marxa, el 1414, de l’Acadèmia de Ciències de la navegació de la vila de Sagres, situada a l’Algarve, al sud de Portugal, prop del cap de Sant Vicens. L’Acadèmia “acolhera marinheiros e outros ‘sabedores do mar’, bem com grandes cartógrafos e geógrafos de todas as procedências e naçôes, que auxuliara com seu cohecimiento a expansâo de Portugal nos séculos XV i XVI”.

El promotor seria el príncep Enric, dit el Navegant, i el director seria Jaume Ribes, fill d’Abraham Cresques «o que elaborara o célebre Atlas Catalaô de 1375». Al centre de recerques científiques de Sagres es formarien, durant molts anys, els nombrosos navegants que optarien, com la Corona de Portugal, per l’altra la ruta de les Índies: la que seguiria les costes occidentals d’Àfrica (i les illes atlàntiques properes) fins a l’extrem sud d’Àfrica: el Cap de Bona Esperança. La ruta que havia iniciat cent anys abans Jaume Ferrer.

Francesc Roca