94: Teodulf, bisbe d'Orleans, conseller de Carlemany

Carlemany (c. 742-814) ha estat, sens dubte, un dels personatges més importants de la història d’occident, fins al punt que la seva figura s’ha convertit en un referent de l’Europa moderna. El seu regnat, més enllà de la seva significació política i històrica, serà recordat per haver impulsat un gran moviment de renovació cultural, que ha passat a la història amb el nom de Renaixement Carolingi.

Malgrat no saber llegir ni escriure, Carlemany va tenir l’encert d’envoltar-se d’una elit de col·laboradors de gran nivell intel·lectual i gran capacitat organitzativa els quals van posar les bases d’aquest gran moviment, que va abastar tots els àmbits de la cultura, des de la literatura, l’escriptura, i l’art a l’arquitectura, la música, la jurisprudència o la litúrgia.

Podríem dir, fent servir termes actuals, que el Renaixement Carolingi va tenir el seu propi programa teològicopolític, que va quedar plasmat en una obra en quatre volums composta cap al 790-792 i coneguda com els Libri Carolini, l’autor dels quals va ser Teodulf, bisbe d’Orleans.

Teodulf va ser un dels representants més brillants del cercle de consellers que assessoraven Carlemany i un dels grans intel·lectuals de la seva època. Savi, teòleg i poeta d’origen català, s’havia refugiat amb la seva família a la Gòtia, després del fracàs de la campanya del rei franc contra Saragossa (778), per evitar la posterior repressió musulmana. Mentre ensenyava a Itàlia, Carlemany es va fixar en ell i el va cridar a la seva cort. Va ser membre de l’Academia Palatina d’Aquisgrà, precedent de les actuals acadèmies occidentals. L’any 797, Carlemany el va nomenar bisbe d’Orleans. El 800, va assistir a Roma a la coronació imperial i, el 804, va esdevenir el conseller teològic de l’emperador.

Com a teòleg, va escriure diversos tractats i va destacar en el combat a la doctrina adopcionista de Fèlix d’Urgell que amenaçava de separar els bisbes de la Marca Hispànica de l’obediència de Narbona per acostar-los a la de Toledo.

Va tenir un paper important en l’organització de l’educació del regne carolingi, sobretot a la regió d’Orleans, on va crear escoles parroquials gratuïtes, escoles episcopals secundàries i escoles monàstiques dirigides a la formació de quadres imperials. També va reformar el sistema hospitalari.

Acusat d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra l’emperador Lluís I, va ser empresonat. Durant el seu captiveri a Angers –on va morir el 821-, va compondre l’himne Gloria laus et honor tibi, encara en ús en la litúrgia catòlica del Diumenge de Rams.

Va ser també un home amb una notable formació i interès científics, com quedaria reflectit en una poesia seva, on descriu un mapa de la terra que havia fet pintar a la seva seu episcopal. Aquest mapamundi, que hauria estat dibuixat sobre pergamí, és l’únic mapa d’època carolíngia que ens ha arribat, gràcies a una còpia feta al monestir de Santa Maria de Ripoll feta l’any 1055.

Armand Sanmamed

19/11/10