GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
94: Teodulf, bisbe d’Orleans, conseller de Carlemany

94: Teodulf, bisbe d’Orleans, conseller de Carlemany


Carlemany (c. 742-814) ha estat, sens dubte, un dels personatges més importants de la història d’occident, fins al punt que la seva figura s’ha convertit en un referent de l’Europa moderna. El seu regnat, més enllà de la seva significació política i històrica, serà recordat per haver impulsat un gran moviment de renovació cultural, que ha passat a la història amb el nom de Renaixement Carolingi.

Carlemany va tenir l’encert d’envoltar-se d’una elit de col·laboradors de gran nivell intel·lectual i gran capacitat organitzativa els quals van posar les bases d’aquest gran moviment, que va abastar tots els àmbits de la cultura, des de la literatura, l’escriptura, i l’art a l’arquitectura, la música, la jurisprudència o la litúrgia.

Podríem dir, fent servir termes actuals, que el Renaixement Carolingi va tenir el seu propi programa teològicopolític, que va quedar plasmat en una obra en quatre volums composta cap al 790-792 i coneguda com els Libri Carolini, l’autor dels quals va ser Teodulf, bisbe d’Orleans.

Teodulf va ser un dels representants més brillants del cercle de consellers que assessoraven Carlemany i un dels grans intel·lectuals de la seva època. Savi, teòleg i poeta d’origen català, s’havia refugiat amb la seva família a la Gòtia, després del fracàs de la campanya del rei franc contra Saragossa (778), per evitar la posterior repressió musulmana. Mentre ensenyava a Itàlia, Carlemany es va fixar en ell i el va cridar a la seva cort. Va ser membre de l’Academia Palatina d’Aquisgrà, precedent de les actuals acadèmies occidentals. L’any 797, Carlemany el va nomenar bisbe d’Orleans. El 800, va assistir a Roma a la coronació imperial i, el 804, va esdevenir el conseller teològic de l’emperador.

Com a teòleg, va escriure diversos tractats i va destacar en el combat a la doctrina adopcionista de Fèlix d’Urgell que amenaçava de separar els bisbes de la Marca Hispànica de l’obediència de Narbona per acostar-los a la de Toledo.

Va tenir un paper important en l’organització de l’educació del regne carolingi, sobretot a la regió d’Orleans, on va crear escoles parroquials gratuïtes, escoles episcopals secundàries i escoles monàstiques dirigides a la formació de quadres imperials. També va reformar el sistema hospitalari.

Acusat d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra l’emperador Lluís I, va ser empresonat. Durant el seu captiveri a Angers –on va morir el 821-, va compondre l’himne Gloria laus et honor tibi, encara en ús en la litúrgia catòlica del Diumenge de Rams.

Va ser també un home amb una notable formació i interès científics, com quedaria reflectit en una poesia seva, on descriu un mapa de la terra que havia fet pintar a la seva seu episcopal. Aquest mapamundi, que hauria estat dibuixat sobre pergamí, és l’únic mapa d’època carolíngia que ens ha arribat, gràcies a una còpia feta al monestir de Santa Maria de Ripoll feta l’any 1055.

 

Armand Sanmamed

19/11/10



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici