149: La platja dels catalans, Marsella

Vers 1760, un sector de la costa rocallosa que mig tanca l’entrada del Port Vell de Marsella va començar a ésser conegut com fins ara: és la Platja dels Catalans, ambula «Rue dels Catalans» paral·lela al mar. L’origen d’aquesta denominació fa referència als pescadors catalans que s’hi havien instal·lat. Així, es diluïren en sentit positiu els mals records històrics que havien deixat als marsellesos les violentes intervencions de 1423 de la marina de guerra de la Corona de Catalunya-Aragó, dirigida personalment per el rei AlfonsV (Alfons IV el Magnànim). El rerefons d’aquestes intervencions era la forta rivalitat, traduïda en forts enfrontaments, entre els Anjou, comtes de Provença, els vescomtes de Marsella, els Papes (que residien a Avinyó), i els Trastàmara, comtes de Barcelona i reis d’Aragó, pel control dels regnes de Sicília i Nàpols (i de la Mediterrània occidental). L’atac de 1423 de la marina catalana a Marsella fou funest, car un vent molt fort va generalitzar un primer incendi. El saqueig que va seguir fou important. Però, segons Roger Duchêne, «els catalans, que coneixien Marsella per raons comercials, hi van trobar complicitats. La ciutat era una oligarquia on els més rics feien la llei des de feia segles. El pillatge hauria estat doblat, i preparat, per una revolta dels més pobres...». Així, «la investigació oberta sobre el pillatge es tancà, ràpidament, amb una amnistia general». I l’oligàrquic consell municipal accepta els nous plantejaments dels gremis. En uns decennis, el treball, el comerç, la pesca i la navegació, deixaren enrere els costosíssims enfrontaments bèl·lics entre les potències marítimes de l’Arc Mediterrani nord-occidental. Però, la cadena del port de Marsella encara es pot contemplar a l’interior de la catedral de València.

Francesc Roca

23/11/10

Per saber-ne més: R. Duchêne. Histoire de Marseille. Autre Temps, 2005