Memòria històrica > Articles i documents

Alexandre Deulofeu. La tesi de l'Empordà bressol de l'art romànic (2)

Alexandre Deulofeu defineix la coberta de volta (coneguda ja en les antigues cultures mesopotàmiques) com l'element característic de l'art romànic, vigent a Occident entre els segles X i XIII. Lluny de l'aplicació d'una simple qüestió tècnica, l'autor entén que el romànic implica una concepció religiosa que atorga a la volta una significació molt profunda:

"Havien d'ésser les terres més occidentals, més verges, més deslligades d'influències, les que havien de donar les línies del nou estil.

Impregnats els esperits d'anhels de redempció, de desigs d'acostar-se al Ser Suprem, no podien crear un temple d'espais limitats: feia falta un temple en el qual se sentissin els anhels d'elevació, de quelcom que no limités les ànsiees de vol de l'esperit, i la inspiració cristiana crea el temple romànic, que té com a element essencial de la seva inspiració la coberta de volta.

Quan s'entra en un temple romànic, en efecte, l'arc de volta sembla aixecar el nostre esperit. A partir d'aquest moment, el nou estil ha estat creat: totes les seves parts tenidran a la mateixa finalitat: en les seves línies més smples i més pures, la construcció consistirà en una simple nau amb coberta de canó tancada per un absis circular amb coberta de volta." (p. 32)

L'estil romànic va suposar una novetat artística al costat de les construccions precedents de l'època carolíngia i dels emperadors Otó del Sacre Imperi (I, II i III), totes elles amb coberta plana. Després de presentar una relació de les esglésies d'aquesta època, tant a França com a Alemanya, i dels investigadors que les han estudiat, Deulofeu conclou que:

"Quasi tots aquests edificis eren basíliques sostingudes per pilars i només tenia columnes l'església de l'abat Majolus de Cluny, que ja ha desaparegut. Totes elles, sense excepció, amb coberta plana (...). Nombrosos i esplèndids temples de pedra sorgiren pertot durant l'època otònida (...). Totes elles sense excepció amb coberta plana. La volta no apareix en cap nau d'església de l'època otònida, i la volta només és emprada excepcionalment en algunes criptes (...). Les esglésies alemanyes de l'època otònida eren, doncs, també basíliques amb coberta plana." (pp. 36-37)

D'acord amb Deulofeu, la majoria d'investigadors del romànic han centrat llurs investigacions en les terres franceses, italianes i alemanyes. D'entre aquests investigadors, Deulofeu centra la seva atenció en l'obra d'André Michel, autor per qui la regió francesa d'Auvèrnia representa l'escola més reputada en l'inici de l'art romànic. Tanmateix, Deulofeu critica l'obra d'aquest i altres investigadors pel fet que han ignorat les esglésies catalanes:

"És evident que si André Michel, i amb ell tots els investigadors citats ... haguessin conegut Sant Pere de Roda, Sant Quirze de Colera i les innombrables esglésies amb coberta de volta dels segles IX i X que encara avui subsisteixen i que els podríem mostrar, haurien hagut de reconéixer que els primers i més grandiosos monuments de l'art romànic es van construir en aquest paratge pirinenc en què la muntanya arriba al mar" (p. 40).

En efecte,

"Els primers monuments d'aquest procés que nosaltres considerem de transició al romànic devien ésser del tipus visigòtic, en el qual se substituïa per primera vegada la coberta plana per la coberta de volta, però així com aquest canvi en l'art mossàrab es realitza en el segle X, a l'Empordà es realitzava probablement el segle VI o el VII, i la prova de la seva antiguitat ens la dóna l'aparellat en espina de peix o "opus spicatum". Aquests monuments evolucionarien de la volta i arcs de ferradura i absis ferrats a arcs cada vegada menys ultrapassats, fins a arribar a l'arc de mig punt, i a absis circular amb el qual entrem al nou estil cristià, dit romànic. (...) En resum, les primers voltes de canó, utilitzades en l'art occidental, es troben a l'Empordà i aplicades primer sobre les plantes basilicals visigòtiques". (pp. 48-49)

En l'anàlisi de les moltes construccions romàniques del nostre país, Deulofeu sintetitza la seva investigació en els mapes que reproduïm a continuació, d'on es dedueix el paper fonamental desenvolupat per Sant Pere de Roda i les seves rodalies com a focus creador del nou estil artístic:


Construccions de transició a l'art romànic. Segle VII a primera meitat del segle IX (p. 51)	Progressió de l'art romànic el segle X (p. 123).

L'art romànic en la primera meitat del segle XI (p. 127)	L'art roànic en la segona meitat del segle XI (p.129)

Com a prova de la radicalitat de la teoria de Deulofeu, en aquesta altra il·lustració observem l'aparició d'altres construccions també romàniques fora de les terres catalanes igualment a partir del focus creador de l'Empordà:

Progressió de l'art romànic en la segona meitat del segle XI (p. 133)

Alexandre Deulofeu. La tesi de l'Empordà bressol de l'art romànic (2)

Política de cookies