Daniel Ibànyez. Crònica de la conferència sobre Carles I a Òmnium Cultural

Convidat pel Centre d’Estudis Colombins d’Òmnium Cultural de Barcelona, l’investigador i col·laborador de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya Daniel Ibànyez va oferir, el passat dia 30 de novembre, una interessant conferència sobre diversos aspectes de la recerca que, des de fa uns quants anys, està duent a terme sobre la vida i la figura d’un dels personatges més significats de la història del nostre país: el rei emperador Carles I.

Daniel Ibànyez mai no s’ha conformat amb acceptar allò que les fonts tradicionals ens expliquen sobre la vida de d’aquest personatge sense comprovar de primera mà la seva veracitat. Conseqüent amb aquesta premissa, Ibànyez ha realitzat un periple que l’ha portat a resseguir, personalment, els indrets més emblemàtics relacionats amb l’emperador. Fruit d’aquesta apassionant investigació, són algunes de les sorprenents revelacions que el conferenciant va compartir amb el nombrós públic assistent i que podrien capgirar moltes de les veritats més solidificades que la historiografia oficial manté sobre la biografia de Carles I.

La historiografia oficial explica que el primer viatge de Carles I als seus regnes peninsulars va començar per Castella, on hauria arribat després de desembarcar a Astúries, concretament a Villaviciosa, i a través de Ribadesella. Que a Castella s’hi va estar gairebé dos anys abans d’anar a Catalunya país que, com la resta de regnes de la corona catalana, no va tenir cap paper rellevant en l’imperi hispànic. També ens explica que Carles I hauria acabat els seus dies a Castella, concretament al monestir jerònim de Yuste, a Extremadura. El ponent va aportar una sèrie de dades i proves que posen molt en dubte la versió oficial dels fets.

En primer lloc, i amb estadístiques a la mà, Ibànyez va demostrar que l’emperador va passar una part molt signficativa de la seva vida adulta en diferents territoris de la corona catalana, la qual cosa no deixa de sorprendre si, com sosté la historiografia oficial, aquests territoris jugaven un paper molt residual en el conjunt de l’imperi. I a més, va ressaltar, que hi va viure els moments qualitativament més importants de la seva biografia.

En aquest sentit, el ponent va posar en entredit algunes de les dades relacionades amb l’esmentat primer viatge mentre que aportava noves revelacions que apuntaven que l’autèntica arribada a la península hauria tingut com a escenari diverses poblacions del País València, especialment Vilajoiosa i Silla, de camí cap a Catalunya, on hi ha proves documentals de la seva presència, a Cervera i Barcelona, molts mesos abans del que la historiografia oficial vol reconèixer.

Seguidament, Ibànyez va repassar l’estreta relació de Carles I amb Catalunya, on va organitzar i executar els seus principals projectes, entre els quals destaca el Capítol del Toisó d’Or celebrat a Barcelona el 1519, l’únic que s’ha reunit fora dels territoris de Borgonya o de Flandes. A Barcelona hi van ser presents gairebé tots els caps coronats d’Europa: França, Anglaterra, Dinamarca, Polònia... i ell mateix, en una reunió quasi paneuropea. Aquest episodi seria mostra significativa de la importància que Carles I donava a Catalunya en general i a Barcelona en particular i de la íntima relació que hi va mantenir al llarg de la seva vida.

Aquest amor al nostre país va fer que el rei escollís Catalunya per passar-hi els seus darrers anys. El ponent va desgranar una sèrie de dades que posen molt en dubte el fet que el seu lloc de retir fos Yuste i que evidencien que, contràriament, allà on realment va estar, va ser al monestir benedictí de Sant Jerònim de la Murtra, a Badalona, on es conserva una pintura d’aquest monarca feta quan se suposa que era a Yuste. Entre d’altres, el fet que la seva dieta preferida fos peix fresc i truites del Pirineu, de subministrament difícil, per no dir impossible, al monestir extremeny o que, durant el temps que se suposa que va ser a Yuste a Catalunya no hi hagués virrei, fet que només s’explica per la presència física del rei al nostre país.

En virtut de totes aquestes dades i de les futures que les múltiples línies d’investigació encetades ens deixen entreveure, estem segurs que la importància de les aportacions de Daniel Ibànyez ens obligaran, no solament a replantejar la biografia de Carles I i la seva relació amb Catalunya, sinó a replantejar el paper de Catalunya en la història europea i universal d’aquella època.

Carles Camp

7/12/10