150: 1427-1453. Contactes Etiòpia-Catalunya

El rei Isac, del regne cristià d’Etiòpia, preocupat pels avenços de l’Islam cap al sud del Nil, s’adreçà als «reis francs» (és a dir: als reialmes cristians d’Europa) per a fer una aliança político-militar entre el seu país, a la banya de l’Àfrica Oriental i els estats cristians de l’Europa Occidental. Tenim notícia de què, el 1427, s’adreçà, amb una ambaixada excepcional, al rei cristià més important: Alfons El Magnànim, titular de la Confederació de Catalunya-Aragó, a la ciutat de València (que era on vivia, aquell any, el rei, que, com tots els seus antecessors, no tenia una residència fixa). La proposta del rei Isac era molt clara: calia, simultàniament, atacar, des d’Europa, els sarraïns a Palestina, i, des d’Etiòpia, baixar cap a Egipte i el Sinaí. Alhora, el rei Isac es casaria amb una princesa catalana (la infanta Joana) i un príncep català (l’Infant Pere) es casaria amb una princesa etiòpica. Entre aquell 1427 i el 1453 (quan Constantinopla era a punt de caure a mans dels turcs) se succeïren els contactes diplomàtics, i secrets, entre el regne d’Etiòpia i el regne de Catalunya-Aragó. En el ben entès que per a anar d’un lloc a l’altre calia travessar, en bona part, per terra, territoris situats en l’òrbita del poder musulmà. No hi hagué ni acció militar conjunta, en forma de tenalla, ni aliances per la via del matrimoni. Però quan els portuguesos arribaren, el 1521, a Etiòpia pensant-se que eren els primers, es trobaren que, a la cort reial, hi treballaven, des de feia dècades, artesans/tècnics catalans, que eren molt ben considerats.

Francesc Roca

Per saber-ne més: DD.AA.: Catalans terres enllà, Barcelona, Bruguera, 1967. X. Fàbregas