95: Nicolau Cotoner, cap d’estat de Malta

La illa i l’arxipèlag de Malta van formar part, des de 1282, de l’Imperi català dels segles XIV i XV. S’afegíren, així, a la immensa herència que rebria el 1516 el rei-emperador Carles I de Catalunya-Aragó, i de Castella. Com que l’Orde de Sant Joan de Jerusalem havia hagut de cedir la illa de Rodes, la seva base de la Mediterrània oriental als turcs, el 1522, Carles I va lliurar la illa-estat de Malta a aquesta Orde religiosa-militar. Malta, doncs, durant quasi 3 segles (fins a l’ocupació napoleònica de 1798), va tenir com a cap d’estat els superiors d’una organització religiosa internacional que tenia el seu territori central a l’illa. Avui, el territori central és, com el Vaticà, a Roma, però l’Orde segueix exercint amb funcions estatals/assistencials, i té, per exemple, ambaixador a l’ONU, a Nova York.

Molts d’aquests superiors, els grans mestres de l’Orde foren catalans, mallorquins, o valencians. Les seves obres de govern van deixar empremtes a l’illa-estat. Un dels Grans Mestres més destacats de l’Orde fou un membre de la família dels Cotoner, una família de polítics i eclesiàstics : Nicolau Cotoner i d’Olesa (Ciutat de Mallorca, 1608-Malta, 1680), fill de Marc-Antoni Cotoner i de Santmartí. El 1625, ingressà a l’Orde on, des de 1608, hi havia el seu germà Rafael. El 1663, esdevingué Magnus Magister, Gran Mestre de l’Orde i, per tant, cap de l’estat de Malta. Una de les seves línies de govern fou la contribució a la pacificació del tràfic marítim de la Mediterrània, assolada per la pirateria turcoberberesca. Va projectar i iniciar la construcció d’un gran espai defensiu fortificat, davant La Valette, la capital de l’illa, que és conegut, avui, com : La Cotonera.

Francesc Roca

Per saber-ne més : Lluís Nicolau d’Olwer : El pont de la mar blava. Barcelona, Biblioteca Llibertat, 1928.