Memòria històrica > Articles i documents

Alexandre Deulofeu. La tesi de l'Empordà bressol de l'art romànic (3)

Articles anteriors: 1 i 2

En l'article anterior vam llegir la noció d'Alexandre Deulofeu que situa l'origen de l'art romànic a l'Empordà, tenint com a centre emissor principal el Monestir de Sant Pere de Roda. En el mateix treball on desenvolupa aquesta tesi, Deulofeu descriu la difusió del romànic nascut a l'Empordà cap a la resta de la Península Ibèrica, França i el centre d'Europa.

Pel que fa a la Península Ibèrica:

"Des del punt d'origen, és a dir, de Sant Pere de Roda, surten en forma radial en direcció a l'interior de la península diverses direccions: la primera que considerem és la que de Sant Pere de Roda (700) passa per la Seu d'Urgell (1040), Roda (1067), Jaca (1076), Pamplona, Santander (1100), Lugo, Santiago de Compostela (1120).

Una altra línia radial és la que partint així mateix de Sant Pere de Roda passa també per la Seu d'Urgell, Roda i, en arribant a Jaca, es dirigeix cap a Burgos (1088), Lleó (1100), Orense (1170).

Una tercera línia radial passa per Ripoll (977), Osca (1067), Valladolid (1143), Zamora (1161) i Coïmbra (1180). Finalment, una tercera línia passa per Saragossa, Segòvia (1100), Àvila i Èvora (1186)." (p. 152)

"... mentre a Catalunya la cronologia del romànico-gòtic s'ha d'agafar des dels segles VIII, IX, i si es vol amb tota seguretat el X, a l'Aragó la cronologia del romànic comença a partir de la segona meitat del segle XI; els monuments més importants i en ordre cronològic són els següents: catedral de Roda (1067), Santa Creu de la Seros (Osca); 1076, Sant Pere de Siresa (1082), Sant Joan de la Penya (1094), monestir d'Alaón, església de Santa María en el castell de Loarre. Totes aquestes construccions corresponen al primer romànic, és a dir, amb voltes de canó, sense que s'insinuï encara l'evolució cap al gòtic (...) A partir de l'arc de cercle que passa per Terol i pràcticament per Pamplona fins a l'arc de cercle que passa per Lleó, comprèn pràcticament l'àrea geogràfica de les dues Castelles, part del regne de Navarra i part del regne de Lleó. Els monuments més antics d'aquesta zona romànica daten del 1100." (pp. 168-169).

Pel que fa a l'expansió del romànic cap a França:

"Si prenem la direcció nord i les radials corresponents, entrem de ple a França, que és on el romànico-gòtic portarà a cap la plena evolució. N'hi ha prou amb prendre una d'aquestes direccions per a adonar-se que és una llei constant que la coberta de volta va apareixent a mesura que ens anem allunyant del punt d'origen. Així, per exemple, sortint de Sant Pere de Roda (700), passem per Sant Martí de Canigó (1005), Sant Serni de Tolosa (1050), Moissac (1056), Périgueux (1122), Angulema (1140), Poitiers (1150), Angers (1160), Le Mans (1170), Caen (1200) i, passant a Anglaterra, Salisbury (1235).

Un altre radi, partint així mateix de Sant Pere de Roda, passa per Carcassona (1050), Cahors (1100), Limoges (1130), Tours (1150), Chartres (1200) i passant també a Anglaterra trobem Wells en 1224.

Un altre radi arriba a Le Puy (1050), Issoire (1100), Clermont-Ferrand (1100), Digne (1150), Nevers (1160), París (1199), Beauvais (1220) i de nou Wells (1224). Un altre radial passa per Vienne (1050), Lió (1050), Cluny (1095), Autum (1100), Vézelay (1100), Pontigny (1165) i entra a Bèlgica avançant a través de Tournai (1250), Brussel·les (1273) i Anvers (1352)." (p. 155)

I finalment, pel que fa a l'expansió del romànic cap al centre europeu:

"Un altre avenç radial del romànic arriba a Orange el 1050; Cïteaux, 1098; Langres, 1150, i, entrant a Alemanya, arriba a Colònia (1250), Münster (1255), Osnabrück (1275).

Una desviació de l'anterior passa per Marburg (1250) i arriba fins a Brunswick, 1393.

Una altra desviació del mateix radi passa per Lió, arriba a Estrasburg, 1250, i fins a Nuremberg, 1355.

Així mateix, un altre passa per Grandson, 1095, a Suïssa, i entra també a Alemanya a través de Freiburg (1253), Ulm (1377) i Ratisbona.

Amb menys intensitat, el romànic entra a Itàlia i es limita al nord d'aquest país. Una trajectòria sortint com sempre de Sant Pere de Roda passa per Claraval (1226), Cremona i acaba a Murano.

Una altra passa per Avinyó, entra a Itàlia i passa per Milà (1071), Plasència (1122), Parma, Mòdena i acaba a Bolònia." (p. 155).

Alexandre Deulofeu. La tesi de l'Empordà bressol de l'art romànic (3)

Política de cookies