Ibers. Fonament nacional > Articles i documents

La moneda ibèrica del comte Ermengol V d'Urgell

El 18 de decembre de 2010, el filòsof Ignasi Catalán va pronunciar una conferència a la Biblioteca Central de Terrassa en què va exposar alguns casos que demostren la continuïtat de la cultura ibera en la societat catalana. Entre altres, va referir-se a l'existència d'una moneda emesa per Ermegol V (1078-1102), comte d'Urgell (1092-1102), on apareixen caràcters ibers.

Aquest és un fet sorprenent donada la tipologia de les monedes de l'època medieval i el desconeixement del significat de signes tan antics estampats en la moneda. La importància de l'emissió d'aquesta moneda rau en el fet mateix de la incorporació de signes ibers, circumstància que desconcerta els historiadors per no existir documentació que expliqui la raó de la decisió de la ceca corresponent.

En el seu treball "Història de la moneda dels comtats catalans", Anna Maria Balaguer (Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, Barcelona, 1999) parla de la moneda en qüestió (pp. 236-237):

"... trobem un genet llancer que copia clarament una moneda ibèrica. Aquest darrer aspecte queda clarament confirmat quan, a sota del cavall i dintre d'un exerg, llegim una còpia, bastant ben feta, de la lectura ibèrica BOLSKAN, en uns caràcters que s'aparten completament de l'estil cal·ligràfic dels de la llegenda ERMENGAUDUS de l'altra cara i que imiten, sense cap mena de dubte, els signes ibèrics.

Què pogué motivar els gravadors que treballaven per als comtes d'Urgell a copiar d'una manera tan fidedigna una moneda ibèrica i, sobretot, a reproduir-ne la llegenda amb prou exactitud? No és impossible que algun dia aquesta motivació es pugui documentar. Fins que això no arribi, totes les explicacions que hom intenti donar no passaran, fet i fet, de simples hipòtesis. No creiem, per tant, que calgui perdre massa temps amb aquesta qüestió, però sí assenyalar algunes possibles motivacions, intentant situar-nos en la mentalitat de l'època.

És evident que el gravador va tenir al davant una peça antiga de Bolskan que li serví de model. Per tant, podem pressuposar l'aparició d'una peça o bé d'un tresor -probablement de denaris- d'aquell taller ibèric. Això no seria, d'altra banda, un fet massa extraordinari si tenim en compte el volum molt elevat de monedes d'aquesta seca que han arribat als nostres dies. Fins i tot no seria sorprenent que la troballa fortuïta d'un conjunt de denaris de Bolskan hagués subministrat l'argent necessari per a l'encunyació, sobretot si tenim en compte els febles volums de les emissions d'aquell període de l'edat mitjana i l'escàs pes d'argent que conté cada diner. Ara bé, per què copiar-ne la tipologia? El gravador, que empra una grafia completament diferent per escriure BOLSKAN de la que utilitza, en l'altra cara de la moneda, per gravar-hi ERMENGAUDUS, sembla ésser conscient que, en la primera cara, està escrivint quelcom aliè a la seva llengua i alfabet. Si copia aquesta llegenda pot ésser per un cert temor reverencial en apropiar-se un tresor, potser sorgit d'una tomba, o tal vegada pretén conjurar possibles maleficis conservant una iconografia.

També és possible pensar que les lletres BOLS en ibèric els semblessin atensades a la grafia de les lletres ERM, per Ermengol, i que hom pogués imaginar que aquell genet llancer era un antiquíssim antecessor dels comtes urgellesos. Hem dit ja que són moltes les hipòtesis, gairebé elucubracions, que hom pot fer entorn de tot això. L'explicació que sembla, però, mé simple és considerar el pes que podien tenir encara la cultura i la civilització romanes en molts aspectes de la vida i la mentalitat de l'època. La còpia d'un tipus aparentment romà seria igualment una explicació. En aquest sentit, cal tenir present que disposem d'un exemple proper. Ens referim a la moneda de Vic dita dels bous, de la qual Botet va assenyalar que era possiblement copiada o inspirada en un model monetari romà. Es tracta d'una temàtica que apareix en nombroses monedes hispanoromanes, especialment en la zona de la vall de l'Ebre.

A manca de dades més sòlides per a poder establir una explicació, aquesta darrera hipòtesi sembla la més lògica, sense que això exclogui que, simultàniament, pot haver-hi presents alguns elements de les altres hipòtesis plantejades. Es tracta, com dèiem al principi, d'una tipologia extraordinàriament singular per a una moneda d'aquest període, però no d'un fet que puguem qualificar d'inexplicable".

La moneda ibèrica del comte Ermengol V d'Urgell

Política de cookies