Sílvia Marimon. Pere el Gran, un rei políticament incorrecte, entrevista amb StefanoMaria Cingolani

L’historiador italià StefanoMaria Cingolani desvela que era autoritari imagnètic

Sílvia Marimon

ARA, 13.12.2010

Autoritari, magnètic, molt segur d’ell mateix i hàbil en la propaganda política i en la guerra. Així era, segons Stefano Maria Cingolani, Pere el Gran,el rei que va conquistar Sicília i va derrotar elPapa.

“Pere el Gran és un rei políticament incorrecte als ulls sensibles i ètics del segle XXI”, deixa anar l’historiador italià Stefano Maria Cingolani, autor de Pere elGran. Vida, actes i paraula (Editorial Base). No era magnànim ni pactista “sinó monàrquic i autoritari”. L’amor incondicional i ardent amb la reina Constança, descrit pel cronista medieval Ramon Muntaner, és un altre mite romàntic–les aliances matrimonials a l’Edat Mitjana deixaven poc espai a les nobles i baixes passions– que Cingolani polvoritza amb arguments contrastats. L’historiador italià dedica fins i tot un epíleg a l’“ombrívola” figura de la filla del rei Manfred I de Sicília, declarada beata per l’Església catòlica: “La meva imatge de Constança ha canviat molt al llarg del llibre, sobretot des del moment que vaig descobrir el testament, inèdit fins ara, que estava als arxius de la Corona d’Aragó”.

Pere el Gran va ser el rei que va conquerir Sicília i Malta, que va obrir a la Corona d’Aragó les portes d’Itàlia i de la Mediterrània central i oriental i que va vèncer les grans potències del seu temps, el rei de França, el rei de Nàpols i el Papa. Però és difícil saber qui era realment el rei de la Corona d’Aragó. El seu pare, Jaume I, va deixarmés de 500 pàgines escrites, però ell pràcticament no va redactar res: “Tan sols hi ha algunes cartes, perquè li agradava envoltar-se d’una certa aura demisteri, no volia que ningú sabés què pensava ni què planificava”, explica Cingolani. Després de passar-semesos rastrejant el mite i la realitat de l’home que Muntaner va arribar a comparar amb el bell i diví Alexandre el Gran –“el 90 per

cent de la documentació que he consultat és inèdita”, recalca l’historiador– s’ha anat apropant a un Pere el Gran que té poc o res a veure amb el que descrivien les cròniquesmedievals: “No era ni un gran cavaller,ni un magnànim ni un gran pactista. Era una persona molt segura de si mateixa, era molt desconfiat, un gran estrateg polític i un gran diplomàtic amb visió europea, cosa que el seu pare no tenia”.

Un estrateg brillant

També va ser un home molt hàbil en la propaganda política i en la guerra.“ Conscient del seu potencial i del de l’enemic, no va recórrer mai a la batalla campal ni al cos a cos, va fer mésuna guerra de guerrilles, planificava atacs imprevistos, practicava la guerra de desgast i es pot dir que va se l’inventor de la potència naval catalana”, explica Cingolani.

En la seva opinió,els reis catalans han estat poc estudiats. L’historiador en dóna la culpa a la historiografia catalana: “Pere el Gran és tot el contrari de la imatge que Catalunya ha anat construint de la seva història, ja que és un guanyador”. Som, des del punt de vista de l’autor, un poble que tendeix a creure’s “derrotat i contra el món”. I afegeix: “Pere el Gran és un rei que demostra que si vols, pots. Si Catalunya vol canviar el seu tarannà i el seu model d’identificació ha de mirar més enrere. ¿Perquè enllocde celebrar l’11 de setembre del 1714, que és una derrota,nose celebra el 4 de setembre del 1282, el dia en què l’estol català va desembarcar a Palerm ?” Ho deixem aquí.

Sílvia Marimon. Pere el Gran, un rei políticament incorrecte, entrevista amb StefanoMaria Cingolani

L’historiador italià StefanoMaria Cingolani desvela que era autoritari imagnètic

Sílvia Marimon

Un estrateg brillant

Política de cookies