GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
96: Joana d’Aragó, virreina de Nàpols i de Catalunya, paradigma de la bellesa universal

96: Joana d’Aragó, virreina de Nàpols i de Catalunya, paradigma de la bellesa universal


 

El retrat de Raffaello Sanzio, conegut com a ‘Rafael’, un dels grans pintors del Renaixement italià, de Joana d’Aragó (Barcelona, 1455-Nàpols, 1517), és considerat pels experts com un dels cims de la representació de la Bellesa amb majúscula de totes les èpoques de la història, i de totes les latituds.

 

Joana d’Aragó era filla del rei Joan II de Catalunya-Aragó i de la reina Joana Enríquez de Navarra. En absència del seu pare, el 1474, als 19 anys, ja presidí la reunió de 1474 del Parlament de Catalunya. El 1477 es casà amb el rei Ferran I, titular del regne de Nàpols, que estava integrat a la Commonwealth catalanoaragonesa. En absència del seu marit, i mort aquest, féu les funcions de virreina de Nàpols, “voltada sempre -segons Eulàlia Duran- d’una cort galant i fastuosa”. El 1499, deixà Nàpols. El 1501 esdevingué virreina (o lloctinent) de tota la Corona de Catalunya-Aragó, que tenia, aleshores, com a rei, el seu germà Ferran II de Catalunya-Aragó, superocupat, després de la conquesta del regne de Granada, en el control políticomilitar de ciutats port estratègiques del nord d’Àfrica, i en els múltiples afers (Castella, Navarra, Itàlia, les Índies) que els reis catalans anaven sumant. El 1506, Joana d’Aragó i la seva filla, vídua de Ferran II de Nàpols, tornaren a la ciutat, i cort, de Nàpols, en un dels moments de màxima creativitat artística de la península italiana. La sensacional pintura-retrat de Rafael de Joana d’Aragó, conservada al Museu del Louvre de Paris, correspon, ben segur, a l’etapa italiana de la seva vida. Segons August Nifo, la perfecció de la bellesa de Joana es troba en la proporció de la cara i el cos.

 

 

Francesc Roca

 

 

Per a saber-ne més: Dominique Paquet, Une histoire de la beauté. Gallimard/Découvertes, 1997.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici