Josep Maria Solé i Sabaté. Còmplices genocides

A Catalunya, i també a Espanya, hi ha gent de bona voluntat que no saben que són còmplices involuntaris de la voluntat de genocidi cultural impulsada pels poders fàctics de l'Estat espanyol. Persones que no s'adonen que són usats com un número, com una arma, contra la convivència a Catalunya. Contra la immersió lingüística que avalen la Unesco i els dictàmens europeus any rere any. Persones que són manipulades per gent que amb mala intenció i ànim cultural genocida usen el Tribunal Constitucional, i els més diversos tribunals, a favor del seu ideari excloent. El d'un nacionalisme espanyol agressiu, d'origen violent, ancorat en segles de persistència que usa el poder intimidador de l'Estat. L'intent de genocidi contra la nostra llengua i cultura és el desig dels dirigents del PP i Ciutadans i els seus acòlits d'aconseguir l'eliminació, substitució o inutilització de la llengua catalana per trencar els lligams socials que han permès més de 30 anys de convivència després de la dictadura franquista.

Per què ho fan? Per interessos bàsicament econòmics, per poder continuar espoliant-nos, quedant-se els nostres diners, afavorint els seus territoris a partir dels recursos que prenen de la nostra terra, del fruit del nostre treball. Que ningú es confongui, ja des del món clàssic hom deia que la millor manera de poder eliminar la personalitat d'un poble –sense rebel·lions– per quedar-se les seves riqueses era fent desaparèixer la seva autoestima i la seva llengua i cultura. Cap persona mínimament culta pot creure's que el castellà estigui en perill a Catalunya o al món, o pot no veure que sense protecció perilla la supervivència de la nostra llengua i cultura. I el més sorprenent de l'acció d'odi que amaga l'intent de genocidi de la nostra llengua és que els més perjudicats serien tots aquells als quals, sense l'escola catalana, es vol condemnar a ser ciutadans de segona al seu propi país. Volen que hi hagi persones que no puguin viure i conviure en català i castellà, amb igualtat amb la resta de la gent a la seva pròpia terra.

No és propi de sentiments nobles, d'una bona pràctica política, i fins i tot afirmo, segons el meu criteri personal, tampoc és propi de bones persones i de bons sentiments impulsar projectes polítics i culturals que tenen com a horitzó la mort d'una llengua i una cultura. Aquí no valen excuses i dubtes: o s'està a favor de la igualtat de totes les llengües i pobles de tot el món o s'hi està en contra. No es pot ser neutral davant fets culturals d'abast genocida delictiu. Per això cal destacar l'explícita voluntat de mantenir la immersió lingüística que els partits polítics catalans han manifestat, Òmnium Cultural ho ha fet palès i la Federació d'Associacions de Pares i el conjunt absolut dels mestres ho han manifestat.

No hem d'entrar en el joc de politització de la llengua catalana. Cal recordar el que de favorable a la llengua catalana ha dit el nou dirigent de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, doctor Blecua, i seguir treballant. Treballant per la igualtat lingüística i cultural dels nens i nenes d'aquest país, fent feina per continuar sent un sol poble. Evitant les provocacions dels extremistes que volen enfrontaments culturals. L'ou de la serp es manté letàrgic en la dreta espanyola present a Catalunya. Afavoreixen lleis que potencien la incultura i els enfrontaments ja des de l'escola. Darrere seu hi ha una inquietant ombra d'anys de dictadures, persecucions i repressió, també de sang i de morts. Però per damunt seu sempre ha acabat triomfant l'esperit català basat en el diàleg cultural del poble i en la fidelitat i defensa de la seva llengua mil·lenària.