GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
TV3 emet un documental sobre Garbo, l

TV3 emet un documental sobre Garbo, l'espia català que va enganyar els nazis


Dimecres 12 de gener de 2011, a les 21:50 hores, TV3 emetrà el documental "Garbo, l'home que va salvar el món".
 
 
 
 

Edmon Roch; Catalunya, 2008; 85 minuts

Una coproducció de Televisió de Catalunya amb Ikuru Films sobre la veritable història de l'agent doble català Joan Pujol. En un dels enganys més agosarats de tots els temps, Joan Pujol -nom en clau: Garbo- va allunyar els Nazis de les platges de Normandia, permetent la victòria aliada el Dia D. Però això és només la punta de l' iceberg. El Tercer Reich tenia l'Arabel. Els aliats tenien en Garbo. Ells dos van ser els espies més influents de la Segona Guerra Mundial. Després de la Guerra, l'Arabel va desaparèixer i en Garbo va morir de malària. Però tots dos eren una sola persona: en Joan Pujol, que vivia, feliç, a Veneçuela, trenta anys més tard.

1936. Barcelona, Guerra Civil. En Joan Pujol, un jove que havia plegat d'estudiar, avicultor d'una granja de pollastres, s'amaga en el pis de la seva promesa per tal d'escapar d'anar al front. En pocs mesos, perd més de vint quilos i adquireix l'aspecte d'un home de quaranta anys. Només en té vint-i-cinc. Així que fa veure que és un expert en telecomunicacions quan no sabia ni com anava el morse. Quan se n'adona que els Republicans estan perdent la guerra, creua les línies al bàndol de Franco per aconseguir el seu major objectiu: sobreviure la Guerra sense haver disparat ni un sol tret.

1940. En Pujol s'ha traslladat a Madrid. Les primeres notícies sobre l'Holocaust dels jueus arriben a Espanya. La neutralitat fa que Madrid sigui un brou de cultiu per totes les intrigues. En Joan Pujol decideix que "ha d'ajudar" els anglesos. Però no té cap pla d'acció concret. Tot el que intenta fracassa, però com que és un home tossut, no es rendeix mai. Ans al contrari: intenta treballar des de l'altre costat. Prova de convèncer els nazis de que és un feixista que pot espiar per ells, i, inesperadament, li fan cas. Els Nazis li donen feina -nom en clau: "Arabel".

Des de Madrid, en Pujol se'n va a Lisboa. Diu a l'Abwehr (el Servei Secret del III Reich) que té papers del cos diplomàtic que li permeten viatjar a Londres per treballar per ells. Enlloc d'això, lloga una habitació a Lisboa i comença a escriure missatges que s'inventa. Com a únic ajut compta amb una Guia Blava, un mapa d'Anglaterra i un horari de trens. Com que no sap ni una paraula d'anglès, fa servir un diccionari. I per saber què està passant, se'n va a la biblioteca a llegir els diaris. Com que no té possibilitats de que les seves cartes portin el franqueig anglès, s'inventa un pilot de la KLM que és qui porta els missatges a de Lisboa.

Com a explicació, s'inventa que són per la seva amant. Però la realitat és ben diferent: era el propi Pujol qui deixava les cartes, cada dia, a la caixa de seguretat.

Després d'una colla d'aventures en les que surten missatges codificats, tinta invisible, microfilms amagats a dins de pastissos, estrangers exòtics, falses amants i alguna vídua, en Pujol aconsegueix arribar a Londres, on esdevé el cervell de la xarxa d'espionatge més important dels Nazis a la Gran Bretanya. Convenç l'Abwehr que té fins a vint-i-quatre agents i espies, si bé només existeixen a la seva imaginació. Però cobren cada final de mes. I el que és més important: fa creure al Tercer Reich que el Desembarcament de Normandia és tan sols una maniobra per enganyar-los, i que el veritable desembarcament tindrà lloc, uns dies més tard, a les costes de Calais. El III Reich el creu i deixa allà les seves tropes. I el que és més greu: dos mesos més tard, encara espera un nou Desembarcament i atorga a Pujol el més gran honor: la Creu de Ferro. Uns anys més tard, al 1949, Pujol mor de malària -encara que altres versions parlen d'una picadura de serp- a Angola.

Quaranta anys més tard, l'escriptor de novel·les d'espies anglès Nigel West, queda fascinat per la seva història. Però no s'acaba de creure la seva mort, i guiat per un fort pressentiment, comença a buscar-lo. Contacta amb un professor d'anglès a Barcelona i acaba localitzant un nebot.

 

 
 
 

L'autodidacta que va burlar a aliats i nazis

Garbo: El espía, el primer llargmetratge documental d'Edmon Rock

El Tercer Reich comptava amb Alaric. Els Aliats comptaven amb Garbo. Tots dos van ser els espies més decisius de la Segona Guerra Mundial. Alaric va desaparèixer després de la guerra, Garbo va morir de malària a Angola. Però els dos eren el mateix home: Joan Pujol qui, trenta anys més tard, seguia viu a Veneçuela.

 

 

 

Sabies que...? 8: Joan Pujol “Garbo” (1912-1988)



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici