98: Miquel Servet, cremat viu a Ginebra

En ple Renaixement, a l’inici de l’Edat Moderna, el famós ‘diàleg renaixentista’ no exclou les pràctiques més violentes. El cas del metge Miquel Servet, descobridor de la circulació pulmonar de la sang és paradigmàtic. Servet, fill de notari, havia nascut a una de les moltes vilanoves o vilafranques del país: a Vilanova de Sixena.

Estudià a les universitats de Barcelona, Tolosa de Llenguadoc, amb els franciscans de Pàdua i Màntua i medicina, el que seria la seva vocació (i professió), a Lió i a París. Com a home del Renaixement, però, els seus interessos intel·lectuals foren múltiples. Publicà, des de molt aviat, llibres. En llatí. Com que posava la raó i els fets reals en primer pla i, a més, era un escriptor amb grapa, el seus llibres es venien, es reeditaven i feien nosa a la Inquisició, és a dir: al servei de vigilància de les noves idees i de la seva difusió.

Com a ‘Michel de Villeneuve’, acceptà l’oferta d’un cardenal d’anar-se’n a viure com a metge del seu palau, a Viena del Delfinat, o Occitània. Allà va escriure i publicà Christianismi Restitutio. En aquest llibre s’exposà, per primera vegada, la teoria de la circulació pulmonar de la sang, que ha ha fet de Servet un clàssic del coneixement científic. Però, també deia, entre altres coses, que si Jesús, el fill de Deu, era humà, la Santíssima Trinitat no tenia sentit. Aquesta idea, que segons Josep Trueta, «té, avui, poc interès», desagradà molt a alguns sectors dels protestants. Així, quan Servet, de viatge cap a Nàpols, passà per la calvinista Ginebra, fou detingut, jutjat i condemnat a morir cremat en una foguera, instal·lada al centre de la ciutat, el 27 d’octubre de 1.553.

Francesc Roca