Carles Camp. Al voltant de les cròniques del Cid

El Cid Campeador és un personatge èpic de la Castella medieval, un dels mites sobre els quals s’ha forjat la construcció de la ideologia política del nacionalisme espanyol-castellà. Històricament, el Cid ha estat identificat amb Rodrigo Díaz, fill de Diego Laínez, membre de la classe aristocràtica castellana del moment. Nascut pels voltants de 1048, possiblement a Vivar, població propera a Burgos, es desconeix el nom de la seva mare, de la qual només se sap que era filla de Rodrigo Álvarez, primer comte d’Astúries (1).

No m’estendré més sobre la identificació del Cid amb Rodrigo Díaz ja que hi ha prou bona i extensa bibliografia al respecte. De totes maneres, cal dir que el Cid és, encara, un personatge envoltat de molts interrogants i que, fora dels cercles patrioters espanyols, hi ha seriosos dubtes sobre aquesta identificació.

Podem afirmar, però, que tot allò que se sap del cert sobre el Cid transcorre en un espai físic català i valencià, a part de Saragossa i altres parts de l’Aragó musulmà de l’època. Totes les batalles i fets atribuïts al Cid s’esdevenen com a mercenari al servei del rei musulmà de Saragossa, contra navarresos, aragonesos i catalans.

Pel que fa als catalans, entre d’altres encontres militars, és famosa la derrota que infligeix a Berenguer Ramon II a Almenar (Segrià), el 1082. Pel seu propi compte, derrota els castellans, amb Alfons VI al capdavant, i s’apodera del regne musulmà de València i part del de Tortosa. Insisteixo, tot el que se sap del Cid passa a les nostres terres, fins i tot la seva mort, que s’esdevé a València, l’any 1099. Abans, havia casat la seva filla Maria amb Ramon Berenguer III, nebot del seu antic enemic al qual, per fer-hi les paus definitivament, li torna l’espasa Tissona que havia pres a l’oncle del seu gendre en derrotar-lo uns anys abans. L’espasa que va anar passant a les següents generacions dels reis catalans. Tots els reis, des de Ramon Berenguer IV fins ara, són descendents del Cid.

A més de tot això, hem de tenir en compte que dues de les quatre cròniques conegudes sobre el personatge, a part de les escrites per diversos autors musulmans contemporanis, són d’origen català.

La primera, escrita en llatí a Ripoll, duu el títol de Carmen Campidoctoris (o sia, Càntic del Mestre del Camp [de batalla]), va ser redactada en un període que va entre els voltants de 1090 i 1099, d’autor català, aragonès o mossàrab de Lleida. La versió més versemblant l’atribueix a un monjo de Ripoll i la data entre la fi de 1098 i al començament de 1099 (2). El sobrenom “Campeador” amb què es coneix el Cid va néixer, doncs, a Catalunya.

És molt probable, gairebé segur, que el Cid conegués l’existència d’aquesta obra i potser, fins i tot, que la llegís. Hi ha discrepàncies de quan i com li va arribar el llibre a les mans. José Enrique Ruíz Domènec diu que el Cid “va rebre a les portes de València a un ambaixador del seu futur gendre Ramon Berenguer III, qui li va oferir com a regal un exemplar del Carmen Campidoctoris, l’únic elogi literari sobre la seva persona fet en vida” (3). Miquel Coll i Alentorn, en canvi, és de l’opinió que quan la jove parella, Ramon Berenguer i Maria, van visitar Ripoll, van ser obsequiats amb una còpia del llibre, còpia que Maria hauria fet arribar al seu pare (2). Aquest és un exemple significatiu de la confusió que hi ha sobre aquest personatge.

La segona crònica, escrita en llatí, és coneguda per referències a un altre cantar de gesta que parla del Cid i de la seva participació en l’expedició a Almeria (3).

La tercera, la més coneguda i popular, El Cantar del Mío Cid, es va escriure a Castella sota el patrocini d’una catalana, Berenguera de Barcelona, esposa d’Alfons VI de Castella, filla de Ramon Berenguer III i de Maria, la filla del Cid. Berenguera era, per tant, néta del Cid (4). L’obra hauria estat escrita pels voltants de 1140, segons Ramón Menéndez Pidal. És a partir d’aquell moment que el Cid s’instal·la en la memòria social i històrica de Castella.

La quarta, i més tardana, és de finals del segle XII, molt probablement cal situar-la en algun moment entre 1180 i 1190, gairebé cent anys després de la seva mort! Escrita en llatí, la Historia Roderici o Gesta Roderici Campidocti, és la crònica que ha servit com a base a la historiografia per reconstruir la història de Rodrigo Díaz de Vivar–El Cid Campeador.

Ras i curt: tots els fets coneguts i contrastables del Cid tenen alguna relació amb Catalunya, Aragó i el País Valencià. Altra cosa és la identificació d’aquest personatge amb Rodrigo Díaz de Vivar, home d’influència i nivell a Castella, on hi és documentat, ja que va participar en molts fets importants del seu temps. Això, insisteixo, deixant de banda la mitologia nacionalista, encara està per provar.

Carles Camp

24 de gener de 2011

Bibliografia

(1) Arsenio Escolar i Ignacio Escolar, La nación inventada. Ediciones Península. Barcelona, 3a edició, gener 2011, p. 106.

(2) Miquel Coll i Alentorn, entrada “Carmen Campidoctoris”, Enciclopèdia Catalana, setena reimpressió. Barcelona 1994, Vol. 6, p. 329.

(3) Luís Guarner, Pròleg al Cantar del Mío Cid. E.D.A.F. Madrid 1967, p. XVII.

(4) José Enrique Ruíz-Domènec, Atardeceres Rojos. Editorial Ariel. Barcelona, abril 2007, cap. 3, p. 102.