GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
158: 1923. L’Autòdrom de Terramar

158: 1923. L’Autòdrom de Terramar


La idea que Catalunya havia de disposar d’un circuit per a realitzar-hi carreres de cotxes, amb l’esport i l’espectacle barrejats fou, probablement, de l’industrial sabadellenc Francesc Armengol i Duran (1884-1931). Armengol posà en marxa ‘Terramar’, una urbanització seguint el model de la ciutat-jardí als termes municipals de Sitges i Sant Pere de Ribes. Al costat de la nova ciutat, demanà a Jaume Mestres Fossas, l’arquitecte del Club Natació Barcelona, i de l’Escola Blanquerna, i a Josep M. Martino, el projecte d’un gran circuit automobilístic ovalat d’uns 2.000 m.

 

Fou una de les primeres grans obres catalanes amb ciment armat, es construí relativament de pressa, va costar molts diners (4 milions de les pessetes d’aquelles anys) i s’inaugurà el 1923. El més destacat és que, en aquell moment, només hi havia, a tot el món, 3 autòdroms: Indianòpolis, als Estats Units, Monza, al nord d’Itàlia, i Brooklands, a Surrey, Anglaterra.

 

Amb tot, les dificultats per accedir al circuit de Terramar –estava situat, de fet, dins la serralada de Garraf- i la pròpia novetat de la proposta, van fer que el públic fos relativament escàs. El 1929, Armengol, amb deutes importants, va vendre l’Autòdrom Terramar de Sitges al txec Edgar Morawitz (1894-1945), un gran amant de les curses de moto, que també va organitzar competicions. Al 1936, Morawitz va donar suport a la democràcia, i l’Autodrom fou usat com a campament de l’exèrcit republicà. La dictadura espanyola de 1939 va posar fi a les activitats catalanes de Morawitz. L’Autòdrom s’integraria dins d’una explotació agrícola i ramadera de grans dimensions. Les gallines substituïen a les motos.

 

Francesc Roca

 

 

 

Per a saber-ne més : Roland Sierra “Entre l’esport i la diversió”, Diari de Vilanova, 28.3.2008.

Procedència de la fotografia

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici