GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
El Parlament debatrà la independència

El Parlament debatrà la independència


CiU admet a tràmit una proposició de Solidaritat, que PSC i PP volien impedir que es discutís

Els nacionalistes diuen que el debat no ha de fer por, però no votaran la llei

El debat marcarà una majoria sobiranista de dues velocitats

 
LLUÍS BOU
 

El Parlament debatrà per primer cop la independència del país. La mesa de la cambra va admetre ahir a tràmit amb els vots de CiU una proposició de llei de Solidaritat (SI) que defensa la proclamació unilateral de la sobirania. La proposta no serà aprovada però obrirà debat. Marcarà una majoria sobiranista a la cambra, de dues velocitats. El socialista Higini Clotas i la candidata a les primàries del PSC a Barcelona Montserrat Tura, així com Jordi Cornet (PP), van intentar impedir que la iniciativa es discutís i la van titllar d'“il·legal”. Però CiU té majoria absoluta a la mesa i va imposar que la independència es pugui debatre.

El més probable és que la proposició de SI quedi derrotada quan es votin les esmenes a la totalitat a finals de març o principi d'abril. Però permetrà un debat sobre la independència al ple del Parlament, on cada grup marcarà posicions sobre aquesta reivindicació tan sensible. En aquest escenari PSC i PP quedaran alineats contra la independència, mentre que CiU hi deixarà oberta la porta però apostant pel dret a decidir, començant per la recaptació de tots els impostos. Finalment el text estricte de la proposició de SI només rebrà l'aval d'Esquerra.

La visualització d'aquest sobiranisme de dues velocitats serà en un moment significatiu, a les portes de la consulta sobiranista de Barcelona, que se celebrarà el 10 d'abril, davant de la qual el govern català ha decretat la llibertat de vot dels seus consellers. El president Artur Mas està meditant acudir a les urnes aquell dia per votar simbòlicament a favor de la independència. El mes d'abril, ja a les portes de les eleccions municipals, es preveu d'especial sensibilitat sobiranista.

Tot i que la proposta no arribarà a port, la seva discussió crea relat i això va provocar ahir un visible nerviosisme en el PSC. El debat a la mesa va durar vint minuts. Un dels representants socialistes va assegurar que la cambra farà “el ridícul”. El PP es va afegir a aquest argument, i això va provocar que els quatre representants de CiU entressin en rèpliques. Van argumentar que el debat de la independència al legislatiu català “no ha de fer por” si cadascú expressa els seus plantejaments amb claredat. ICV-EUiA, ERC i el grup mixt no formen part de l'òrgan de govern de la cambra catalana.

Solidaritat es mostrava eufòrica pel fet que la seva proposta arribarà a debatre's. “Amb quatre diputats nosaltres hem fet més que amb deu”, afirmava molt satisfet Alfons López Tena als passadissos, referint-se a ERC. SI es cobrava el fet que ha estat molt ràpida a presentar proposicions en la nova legislatura catalana.

La mesa va acceptar debatre sobre la independència després de sol·licitar un informe dels serveis jurídics. Aquests van apuntar que la proposició no té problemes formals, i que acceptar o no el contingut correspon a la sobirania dels parlamentaris.

Si la mesa hagués votat contra l'admissió, tal com van fer socialistes i populars, la proposta hauria decaigut. Ara la junta de portaveus obrirà un període per presentar esmenes a la totalitat. Tot indica que PSC, PP i C's en presentaran, mentre que CiU s'inclina ara com ara per no fer-ne. El debat sobre la independència serà de fet la discussió d'aquestes esmenes globals. Es voten conjuntament i si tiren endavant la proposició quedarà rebutjada. Si la iniciativa fos negociable tindria possibilitat de prosperar, però aquesta és remota perquè el redactat és la proposta més important de SI i no té marge per a gaire matisos. Com que CiU es mantindrà en la seva idea de transició nacional començant pel pacte fiscal, el resultat de la votació està cantat. Però sentenciarà el nou relat català.

 

Proposició de Llei de Declaració d'Independència de Catalunya

 

 

MARC BATALLER

EL PUNT-AVUI 09.02.2011

El primer pas, el 1989

El Parlament ha aprovat tres iniciatives a favor del dret a l'autodeterminació els anys 1989, 1998 i 2010, però mai no ha debatut la independència

CiU i ERC sempre hi han votat a favor, mentre que el PSC s'ha abstingut o bé hi ha estat en contra

Les dues primeres proposicions van aixecar una forta polèmica

 
 

Autodeterminació sí, independència no. Aquesta és la regla de tres que ha regit sempre al Parlament en les últimes dècades i que ara es trencarà. Fins a tres vegades la cambra legislativa ha aprovat unes resolucions a favor del dret a decidir, però la independència mai no ha aparegut en el debat a l'hemicicle. Eren uns altres temps en què aquest moviment tenia menys força, però el panorama està a punt de canviar.

Dues d'aquestes iniciatives, que van provocar un abrandada polèmica entre partidaris i detractors del sobiranisme, van tirar endavant durant el govern de Jordi Pujol. La primera data històrica va ser el 12 de desembre del 1989. El document es va aprovar per la porta del darrere, en la comissió d'Organització i Administració i lluny de la solemnitat del ple, però aquesta situació no desllueix la transcendència política i simbòlica d'aquell text: “El Parlament manifesta que l'acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l'autodeterminació”. La proposició no de llei es va aprovar amb els vots de CiU, IC, CDS i ERC –que va ser qui la va presentar–, mentre que el PSC s'hi va oposar. Cap diputat del PP va assistir a la comissió.

S'havia obert la caixa de trons i l'executiu espanyol va esmolar els ganivets, sobretot cap a CiU. Llavors, un dels diputats del PSC que va defensar el vot contrari va ser Higini Clotas, que ahir, vint-i-dos anys després, va viure un déjà vu i va tornar a censurar una proposta amb unes arrels semblants, la de Solidaritat. Però aquell episodi del 1989 es va convertir en un foc d'encenalls, perquè l'endemà la sessió plenària va commemorar els deu anys de l'Estatut del 1979 i no va fer menció a la proposició. Tocava nedar i guardar la roba.

L'1 d'octubre del 1998 és la segona data que s'ha d'apuntar en vermell dins del món sobiranista com el dia en què es ratificava el dret a l'autodeterminació. Aquesta vegada sí que va ser el ple qui va fer el pas endavant gràcies als vots de CiU, ERC, PI, Els Verds i EUiA. El PP hi va votar en contra, i el PSC i IC s'hi van abstenir. “El Parlament, en el marc de la celebració del cinquantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau i democràcia i solidaritat”, assegurava aquella iniciativa, que, com l'anterior, va tornar a aixecar força polseguera. Els socialistes catalans van acusar CiU de sembrar la llavor per dividir el país i, fins i tot, el PSOE va retreure al mateix PSC que no hi hagués votat en contra.

Finalment, el 3 de març de l'any passat es van ratificar aquestes dues resolucions en la comissió d'Afers Institucionals. El context era el d'una proposta a favor de les consultes sobre la independència que gràcies a un acord entre CiU i ERC va cristal·litzar. El document tenia dues parts ben diferenciades. En la primera, es debatien aquestes ratificacions i, a banda d'ERC i CiU, Iniciativa també va donar-hi suport, el PSC es va abstenir i el PP i Ciutadans s'hi van mostrar contraris. El segon punt ja parlava específicament dels referèndums, i aquí només els republicans i els nacionalistes van donar-hi el vistiplau.

 

Moviments populars

L'efervescència dels moviments sobiranistes dels últims anys, exemplificats amb les consultes, també ha tingut ressò a la cambra. La mesa ha rebutjat tres iniciatives populars en què es demanava celebrar un referèndum oficial. El moviment que va estar més a prop de l'èxit va ser el que van impulsar l'any passat 600 persones, entre les quals hi havia el llavors convergent Alfons López Tena i Uriel Bertran, que era diputat d'Esquerra. L'organisme va donar-hi llum verd en un primer moment amb els suports de CiU, ERC i ICV-EUiA, però després es va fer enrere per motius legals.

Aquesta decisió, curiosament, va ser la llavor de Solidaritat, perquè López Tena i Bertran van abandonar els seus partits i van buscar l'aixopluc de Joan Laporta. Ara han tornat a la càrrega.

 

Comissió històrica
El 12 de desembre del 1989 és la primera vegada que el Parlament va aprovar una proposició no de llei històrica a favor del dret a decidir. Es va tirar endavant en el marc d'una comissió amb els vots favorables de CiU, IC, CDS i ERC, mentre que el PSC s'hi va oposar. El PP ni es va presentar a la reunió.

 

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici