A Sanmamed.La maledicció dels estudis sobre la participació dels catalans en la descoberta d’Amèrica

L’estudi de la participació dels catalans en la descoberta i primera conquesta d’Amèrica no ha gaudit de gaire predicament per part de la historiografia espanyola. I, ben mirat, no deixa de tenir una certa lògica que sigui així, ja que, des de la seva perspectiva, aquesta participació va ser pràcticament inexistent. Poques vegades, des del món de la historiografia oficial, s’ha intentat un acostament a aquesta temàtica. Quan s’ha fet, l’enrenou generat ha estat  desproporcionat per a un tema suposadament menor i residual.

En conseqüència, l’interès per conèixer i esbrinar la veracitat, el nivell i les característiques d’aquesta participació ha quedat pràcticament restringida a investigadors catalans, en molts casos, de fora de l’àmbit de la historiografia professional. I, quan algun historiador d’aquest àmbit s’ha volgut acostar a aquesta problemàtica, les circumstàncies que han acompanyat els resultats de les seves investigacions han estat força accidentades.

El cas de la repressió que, acabada la guerra, va patir l’obra i el patrimoni documental de Ricard Carreras i Valls, mort el 1937; o, més recentment, les dificultats de Jordi Bilbeny per tirar endavant la seva tesi doctoral a la universitat, són alguns exemples dels riscos que comporta voler portar aquesta qüestió al camp de la historiografia professional.

L’historiador Josep M. Barnadas, en el seu llibre Els catalans a les Índies (1493-1830) arriba, fins i tot, a parlar de maledicció[1]. Barnadas ens ofereix alguns exemples frustrats d’acostament a aquest tema, com el de l’historiador valencià Josep Llavador i Mira (1910-2007) que va presentar una comunicació sobre la presència catalana a Amèrica durant els segles XV i XVI al Congrés Internacional d’Americanistes del 1935 que, finalment, no va ser inclosa en les actes publicades a Madrid, l’any 1948. O el d’Àfrica Ibarra, que els anys 40 preparava una monografia sobre la participació aragonesa en l’empresa americana fins a 1585, que no va arribar a aparèixer mai. I, finalment, esmenta el cas del professor Jesús Lalinde, historiador especialitzat en el dret medieval que, després d’acceptar l’encàrrec de la Comissió Amèrica Catalunya, d’estudiar els aspectes jurídics de l’exclusió (suposada) dels catalans del negoci americà, se’n va desdir de seguida.

Josep M. Barnadas

Un dels exemples més recents i curiosos d’aquest mal averany que sembla perseguir la qüestió dels catalans i Amèrica, és el de la col·leccions que la Fundación Mapfre va posar en marxa amb motiu de la celebració del V Centenario del Descubrimiento de Amèrica, amb el títol genèric de Colecciones Mapfre 1492: 19 col·leccions de monografies sobre diversos temes relacionats amb Amèrica. Una iniciativa lloable que va donar uns resultats, en molts casos, força interessants i que va comptar amb la participació de grans especialistes en cadascuna de les matèries. Entre els títols de les col·leccions podem trobar: Lenguas y literaturas indígenas, Ciudades de Iberoamèrica, Relaciones entre Espanya y Amèrica, Independència de Amèrica, Armas y Amèrica, etc.

Com era d’esperar, donada la importància de l’efemèride per a l’imaginari espanyol, no podia faltar una col·lecció dedicada a mostrar el grau d’implicació dels diferents territoris espanyols en la magna empresa americana. Amb aquest objectiu va néixer la col·lecció Las Españas y Amèrica, un total de 16 monografies, una per a cada comunidad autònoma, tret de les dues Castelles, reunides en un sol volum. Es van publicar títols com Galícia y Amèrica, La Rioja y Amèrica, Extremadura y Amèrica, Baleares y Amèrica i, així, fins a completar el mapa autonòmic espanyol.

La lectura d’alguns d’aquests títols és francament recomanable i força assequible per a qualsevol persona interessada en el tema ja que tots i cadascun són fàcilment localitzables a les biblioteques públiques del nostre país. Tots? No ben bé. Curiosament, n’hi ha un que, malgrat aparèixer en el catàleg de la col·lecció, és impossible de localitzar. Segurament ja es deuen haver imaginat quin... Efectivament, es tracta del títol Cataluña y América escrit, segons consta al catàleg que reproduïm, per l’eminent antropòleg, deixeble de Bosch Gimpera a Mèxic, Claudi Esteva Fabregat.

Es va arribar a publicar aquest volum? No ho sabem del cert. En el catàleg hi consta i, per tant, no tenim cap dada que ens permeti constatar que no va ser així. Tanmateix, no hem pogut o no hem sabut trobar-lo enlloc. No és a cap de les biblioteques que sí que disposen de la resta de volums i, per internet, la recerca ha estat igualment infructuosa. Des d’aquí, demanem el vostre ajut per tal de localitzar-lo o, si més no, per arribar a conèixer alguna cosa més sobre les circumstàncies que van envoltar la publicació o el projecte de publicació. De moment, no ens queda més remei que afegir Cataluña y Amèrica a la ja llarga llista de “misteris” que envolten la controvertida qüestió de la participació catalana en la descoberta i conquesta del continent americà.

Armand Sanmamed

11/02/11