Francesc Roca. El model de la Catalunya moderna (1486-1714)

1. La base inicial fou la reforma del règim de tinença de la terra (i dels boscos i els prats) que va permetre la consolidació i l'expansió dels masos, les empreses familiars agràries. Del text d'aquesta reforma establerta el 1485/6, signada pel rei Ferran II, i coneguda com a Compromís d'Amer/Sentència arbitral de Guadalupe, se'n féu, el 1498, una edició impresa de 500 exemplars. El seu resultat fou el gran desenvolupament als segles XVI, XVII i XVIII de les paradigmàtiques masies.

2. Un segon factor fou l'existència d'algunes grans empreses públiques. La més important, l'empresa de construcció i manteniment de vaixells destinats a la navegació marítima per la Mediterrània i l'Atlàntic. Aquesta empresa, que també tenia una vessant logística, és coneguda com a Drassanes Reials de Barcelona. Funcionà durant 500 anys.

Des de 1537, una altra empresa pública de tecnologia punta: la Reial Foneria de canons, construïda al front marítim de Barcelona. El seu client principal era l'exèrcit de la monarquia hispànica, i el seu objectiu fou contribuir a la consolidació militar dels dos imperis confederals (el romanogermànic, i l'hispanoamericà) que tindrien, des d'aleshores, un mateix cap: el rei Carles I (esdevingut emperador d'Alemanya, el 1519, mentre era a Barcelona).

3. Un tercer element foren les infraestructures del Consell de Cent de Barcelona, i d'altres ciutats. Per exemple, de subministrament d'aigua. El mestre de mines i fonts de Barcelona n'era el responsable. Algunes de les fonts públiques que funcionen al Barri Gòtic de Barcelona, o a altres ciutats (exemple: Blanes), ragen, quasi sense interrupcions, des de fa 600 anys! La modernització de la xarxa de canalitzacions per a l'abastament d'aigua potable, a Francesc Socies: Llibre de les fonts de la ciutat de Barcelona en lo any de 1650.

Pel que fa al subministrament d'aigua industrial per a reg i per a molins, els inicis del Rec Comtal o Rec Reial (o també, Rego-Mir) de Barcelona, el rec Reial de Tuïr, la sèquia de Manresa, o la sèquia de Torres de Lleida són medievals, però s'amplien en els temps moderns: es construeixen noves rescloses al Besòs (1575), i el Consell de Cent refà la llera de pedra del riu (1639).

4. La quarta peça del model de modernització de l'economia catalana fou l'establiment de duanes terrestres i marítimes. Una forma de finançament públic, i una forma d'orientar i potenciar alguns sectors. El primer pas foren els acords de les Corts celebrades a Montsó (1362), on s'establí que les duanes de la Corona serien dirigides per les tres administracions territorials: Generalitat de Catalunya, Diputació General d'Aragó i Generalitat Valenciana.

5. El cinquè element del model de modernització fou la creació d'una banca pública. En concret, dels bancs municipals coneguts com a Taula de Canvi. La primera fou la de Barcelona, de 1401. Seguiren València, 1407; Palma, 1507; Palerm, 1552; Girona, 1565; Vic, 1583; Tarragona, 1584; Lleida, 1585; Messina, 1587, i Cervera, 1599. A altres estats europeus, els bancs públics són d'un xic més tard: Gènova, el 1409; Venècia, el 1587; Milà, el 1597; Amsterdam, el 1609; Hamburg, el 1616. I, els bancs de Suècia, el 1668; Anglaterra, el 1694, i Escòcia, el 1695.

6. La darrera peça del model: les universitats i els hospitals. Amb la creació de la Universitat de Tortosa (1645), la xarxa inclou 12 centres universitaris. Alguns dels grans hospitals catalans actuals comencen a funcionar en aquest període com a hospitals generals. La sortida a l'Atlàntic, promoguda per una acció conjunta de la Corona i la burgesia comercial i els gremis, fou l'inici d'un nou canvi important –i positiu- del model econòmic. Comença un nou model: la Catalunya atlàntica.