GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
101: 1749. Baldiri Reixac

101: 1749. Baldiri Reixac


El 1749 es publica a Girona un llibre destinat a tenir èxit: Instruccions per a l’ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac i Carbó (Bell-lloc d’Aro, 1703–Sant Martí d’Ollers, 1781). És el millor dels llibres pedagògics dedicats als mestres i pares d’infants i de joves publicats als anys de la Il·lustració.

 

És el millor perquè és, alhora:

1) una enciclopèdia universal, que inclou mini-diccionaris i mini-gramàtiques,

2) un tractat de pedagogia basada en la persuasió (i no en la por), en què la pràctica compta més que la paraula,

3) un manual d’instruccions: des de com fabricar bona tinta a l’escola fins a la necessitat d’ensenyar les matemàtiques i la geometria a l’entorn d’una taula gran. O la necessitat de: “ I. Soledat, II. Converses, III. Visites, IV. Divertiments, V. Jocs”.

 

Pel que fa a “la intel·ligència de les llengües”, la proposta pedagògica de Reixac és molt clara: cal que els infants, a l’escola, i a casa, aprenguin 5 llengües. Primer, la pròpia, la catalana, que “té una gran aptitud i proporció per a aprendre i entendre les demés llengües”. Segon, la llatina, “perquè s’usa en totes les universitats i acadèmies”. Tercer, dins el regne d’Espanya, la espanyola o castellana, per a “comunicar-se los bens i fruits per medi de l’art negociador”. Quart, la francesa, “perquè és evident que a França avui regnen totes les ciències i arts amb gran perfecció”. Cinquè, la italiana, “per anar a Roma”, i “per recrear l’esperit, quan s’està cansat d’altres ocupacions”.

 

Baldiri Reixac estudià al Seminari de Girona, seguí de prop els ensenyaments de Charles Rollin, rector de la Universitat de Paris, i feu de capellà i de mestre a Ollers. Del seu llibre, en 200 anys, unes 20 edicions.

 

 

Francesc Roca

Per a saber-ne més : Baldiri Reixac : Instruccions per a l’ensenyança de minyons. Vic, Eumo, 1992,



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici