D. Ibànyez & C. Camp. La vinguda de Carles I a la Península Ibèrica

Ens diu la historiografia oficial, dins la seva tendència a exaltar Castella i menysprear Catalunya, que Carles I, al morir el seu avi matern Ferran II, va venir a la península Ibèrica per prendre el control de les seves possessions espanyoles, començant per Castella.

 

En la versió oficial acceptada documentalment d’aquest primer viatge, Carles surt de la ciutat holandesa de Middleburg el 7 de setembre de 1517, i després d’ onze dies de navegació arriba a la població asturiana de Villaviciosa. A continuació, segons el programa previst, visita la seva mare reclosa a Tordesillas i, després, es fa coronar rei de Castella, a Valladolid, el 7 de febrer de 1518. No hauria estat fins al 26 d’abril de 1518 que hauria entrat a Aragó i al 16 de febrer de 1519, a Barcelona i on hauria estat reconegut com a comte de Barcelona.

 

Tanmateix, aquest relat oficial no acaba d’encaixar amb el fet que, segons el repartiment dels regnes fet a les corts de Toro, la reina de Castella era Joana i no Ferran, al qual se l’hi atorga, fins i tot, Amèrica (1).

 

Joana estava casada des de 1496 amb el fill de l’emperador Maximilià I, Felip, dit el Bell. Per tant, en morir la reina Isabel, el 1504, el tron de Castella passava a la seva filla Joana i, de retruc al seu espòs, Felip. Una clàusula del testament d’Isabel establia que, en cas que l’hereva no estigués en condicions físiques i mentals per governar, el seu pare Ferran exerciria la regència. Com era d’esperar, el marit de Joana, Felip, va regnar per dret matrimonial, a la qual cosa s’oposava Ferran, que volia exercir la regència basant-se en la suposada incapacitat de la seva filla. La lluita pel poder entre Felip i Ferran es va anar decantant en favor del primer, gràcies sobretot al suport creixent de la noblesa castellana, majoritàriament contrària a Ferran. Oportunament per a Ferran, Felip va morir de sobte el 25 de setembre de 1506. Des d’aquell moment, fins a la seva mort el 23 de gener de 1516, Ferran, com a regent, va controlar sense oposició el govern de Castella.

 

Mort Ferran, i seguint el seu testament, el cardenal Francisco Jiménez de Cisneros va ocupar la regència de Castella. A la Confederació Catalana, la regència la va ocupar un fill natural de Ferran II, Alfons d’Aragó arquebisbe de Saragossa, durant la minoria d’edat del seu nét Carles, futur Carles I, a qui Ferran havia fet hereu dels seus regnes, que eren, recordem-ho, els de la Confedaració Catalana, NO pas els de Castella. Fixem-nos en el detall, que és important: l’hereu dels regnes patrimonials de Ferran II era el seu nét Carles, no la seva filla Joana. Val a dir que Carles havia estat coronat a Brussel·les rei de Catalunya i de Castella abans de venir, però aquestes van ser unes coronacions d’una absolutament nul·la validesa legal.

 

En definitiva Carles, a l’assolir la majoria d’edat, era rei de la Confederació Catalana i NO de Castella, de la qual en podria ser, com a molt, regent. Aquesta era la situació el setembre de 1517.

 

L’historiador Manuel de Foronda y Aguilera, primer Marquès de la Foronda (2). descriu amb molta exactitud tots i cadascun dels fets de la biografia de Carles I. Així, pel que fa a l’any 1517, explica: “30 de gener a Lierre i Malinas. Divendres. El rei va dinar a Lierre, va sopar i pernoctar a Malinas”.

 

Precisament, per aquesta gran precisió, és molt sorprenent que el seu relat quedi tallat abruptament en aquell inici de 1517 i que no doni cap dada d’un moment especialment important i decisiu com havia de ser el primer viatge a la península Ibèrica de l’hereu de la corona.

 

Aquest estrany buit ens recorda una cita del pare Juan de Mariana en la seva Historia General de España(3), quan arribat el moment de parlar sobre la descoberta d’Amèrica diu el següent: “No em vaig atrevir a passar més endavant i relatar les coses més modernes, per no fer mal a alguns si deia la veritat, ni faltar al deure si l’amagava ”. Ras i curt: com que hauria d’explicar mentides per no tenir problemes, prefereix no dir res més. Seria el cas del marquès de Foronda?

 

En una altra publicació, el marquès de la Foronda ens diu (4): “Entre la multitud de cartes –moltes d’elles contenint curioses notícies- amb les que m’he vist honrat a causa de la publicació de Estancias y viajes del Emperador Carlos V, n’hi ha algunes que mereixen especial atenció, ja que ofereixen interessants notícies i dades que és una verdadera llàstima que hagin vingut al meu coneixement oportunament, doncs segur que haurien estat utilitzats, consignant, tal com s’ha de fer, el nom del que m’afavoreix estudiant el llibre i comunicant-me detalls que augmentarien la riquesa bibliogràfica de la meva obra”. Cita, un a un, tots els documents que ha rebut, i n’explicarem un que aporta informació al tema que aquí ens ocupa.

 

Continua el Marquès de la Foronda: “El Sr. D. Faust Dalmases, d’il·lustre família catalana, és l’autor d’una Història de Cervera, que està en publicació, i ha format un arxiu de quatre o cinc mil documents... ...En aquest ric arsenal s’hi troba una col·lecció titulada Transito por Cervera de reyes y personajes, fiestas, funerales regios, proclamaciones, etc, etc... ”. Entre aquests documents destaca un que en Manel Capdevila i un dels autors (Ibànyez) vam localitzar a l’Arxiu Comarcal de Cervera, el qual transcrivim i reproduïm a continuació:

 

Cervera, 7 d’agost de 1517

Crida de les profesons per la venguda del rey Nostre Senyor.

 

Ara hojats que us fan a saber de part deis magnifichs e honorables

batlle pahers e promens de la vila de Cervera a tot hom

generalment per que sia plasent a nostre Senyor Deu Jesucrist e

a la santíssima Verge María mare sua aporttarnos en breu temps

eab bon saluament incolumnitat e alegría la Magestat del rey

nostre senyor. Per so com vuy que contara vü del mes de agost

any davall scrit los dits senyors ce pahers han rebuda vna letra

del Spectable Senyor don pedro de cardona gobernador del present

principat dient e manant ais dits senyors de,pahers som sa

Spectable Senyoría habia rebuda vna letra de la Magestat real

de dir rey nostre senyor eab lo sagell secret real sagellada dada

en la vila de Median burg a xii del mes de juliol pus prop passat

donant avis sa altesa al dit spectable gobernador com era

arribat en aquella hora en la illa de golanda ab determinacio integra

de prest partir e venir en aquestos seus regnes e aso ab la

molt poderosa armada de naus staua ja allí aparellada en orde

e no speraua sino lo temps e la gracia de nostre senyor deu encarreg*

ant al dit senyor gobernador emanant sa altesa encomenant

manas e encarregas per totes les ciutats viles e lochs de

aquest principat se fassen professons e  pregaries en les cases de

religio en les quals se tasa special orado a nostre senyor deu que

li placia dar bon viatje e segur ab prontitut la dada de la qual

letra del dirt spectable senyor gobernador fonch en barselona a

xxx de judiol pus prop passat. Encarregant ais dits senyors e

pahers e promens de la vila de Cervera les mateíxes pregaries

que a sa spectable senyoría son stades encarregades eab la present

manades. Per tant los dits magnifichs e honorables baile

pahers e promens de la vila de Cervera notifiquen a tot hom generalment

de qual seuol condicío sein com per esser la noua

tant gloriosa e tant letissima e perque ab bon saluament nostre

senyor deu Jesuchiris nos vuila portar nostre rey e senyor an

ordenat com per a diumenge primer vinent se comensaran

a cantar los sets goigs de la mare de dea eper lo semblant se

faran tres solemnes professons per la dita vila de Cervera goes la

primera sera lo díumenge primeruinent e partint de la sglesia

maior yra a la capella de la verge maria del miracle e alli sera

cantada la salue; la segona sera lo dilluns seguent dia de sant lorens

la qual partint yra fins al carrer de sant anthoni evoltant se

aturdirá a la slesia e sant agosti e a la capella de la verge maria

de gratia eper semblant sera cantada la salue. E axi mateix lo

dimars seguent yra la terga professo per la mateixa volta eternant

yra al monestir deis frares predicadora de dita vila e a la

capella de la verge maria del roser per lo semblant sera cantada

la salue ab molta deuocio. ítem an prouehit e ordenat que -lo dia de nostra senyora de agost e continuament quada diumenge seguent se fara solemne

professo per la dita vila de Cervera go es que partint de la

slesia maior yra vila amunt e voltant tornara a la dita sglesia

maior on serán fes solemnes oñcis conmemoracio e pregaries

per dit viatge que sia piasent a nostre senyor deu fer lo salue e

segur. Mes han provehit e ordenat per alcansar en cara de nostre

senyor deu Jesuchirist e de la santissima verge maria mare su a

la susdita gratia que comenssant vuy e de cada dia a les sis hores

apres mig jorn quant sentirán sonar los senys del campanar

maior e de les altres sgleseies tot hom etota dona fants e infantes

de set anys en amunt vayen a la slesia on se cantara ab molt

grant deuocio la salue regina ab commemoracions e pregaries

per dita venguda que sia bona e salua.

ítem dien en cara a tot hom generalment infants e infantes de

set anys en amunt de qual seuol condicio sia que quant sentirán

sonar los senys del campanar maior vaian acompanyar les dites

professons e cantar de cada dia les salues regines humilment

edeuota fis atant nostre senyor deu jesuchirist ara portat vo

esauo al dit rey don karles rey e senyor nostre en les parts

e regnes seus de spanya sots ban de deu sous e aso sens gratia

ni misericordia alguna per cada hu e per quada vegada que lo

contrari sera atrobat.

Emes dien emanen atots los capitans de les confraries que per

los matins com sentirán sonar los senys del campanar maior

sien ala dita sglesia maior quiscu ab lurs creus penons e brandons

per acompanyar les dites professons sots lo dit ban de

deu sous.

Finalment diuen e manen a tot hom generalment que fassen

belles les carreres quiscu dauant son entuxa per alli on passaran

dites professons sots ban de cinch sous eguartsi.

 

Fuit publicata per Bernardum bremon die vii augusti MDxvii.

 

 

Aquest document aporta una dada cabdal, per al tema que ens ocupa. Es tracta del fet que hi digui explícitament que Carles I ve a “aquestos seus regnes”. I això ho diu en Pere de Cardona, català i virrei de Catalunya quan s’adreça als paers d’una vila catalana.

Recordem que NO era hereu del regne de Castella i SÍ, en canvi dels de la corona Catalana: Catalunya, Aragó, etc. Per tant, quan diu que ve a aquestos seus regnes s’ha de referir, per força, a Catalunya o a algun altre regne de la corona Catalana, i no a Castella, Lleó, Galícia, Granada, o qualsevol altre dels estats patrimonials de la corona de Castella que ja tenien una reina. Ni tan sols hi era regent, ja que en aquelles dates de juliol de 1517, el regent de Castella era el cardenal Cisneros. D’altra banda, i cal insistir sobre aquest punt, qui ho diu és el virrei de Catalunya adreçant-se a una vila catalana. Si Carles anés cap a Castella no tindria sentit que parlés de “aquestos seus regnes”, en tot cas parlaria de “aquells regnes”.

 

I això té molt de sentit. Si havia assolit la majoria d’edat i venia a prendre possessió de la seva herència què hauria de ser prioritari per al jove monarca? És evident que afanyar-se a ser coronat al lloc on havia de ser rei per herència i consolidar i reafirmar el seu dret i no pas anar primer allà on simplement guanyaria una regència. És cert que hi havia una part de la noblesa castellana que volia proclamar com a rei de Castella el seu germà Ferran junt a la seva mare la reina Joana, però les seves possibilitats d’èxit eren nul·les o gairebé, pel que el seu domini sobre Castella no perillava.

 

La historiografia oficial ha justificat sempre que anés primer a Castella pel fet que Castella duia associats els drets sobre Amèrica. Però això ja hem demostrat abastament que és fals: el senyor de les Índies del Mar Oceà era el seu avi Ferran, rei de Catalunya, Aragó, València, etc. Necessitava, com més aviat millor, ser confirmat com a comte de Barcelona per assegurar-se el seu domini sobre Amèrica.

 

Per acabar aquest article afegirem un cita de Rovira i Virgili (5) que ens diu que l’any 1517 “ a Barcelona el 19 d’octubre es celebren unes grans festes per la arribada de l’Emperador a territori espanyol ”.

 

 

Daniel Ibànyez / Carles Camp

 

 

NOTES

 

Per tenir coneixement millor sobre la vinguda de Carles I a la Península Ibèrica en contrast del que ens diu la historiografia oficial i fer encaixar millor el present treball recomanem llegir aquest escrit d’en Josep Mayolas:

 

 

http://www.novahistoria.org/articles/Fou-Carles-I-rebut-per-Moriscos-a-Asturies?

 

 

(1)Carles Camp a http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART01364

 

(2) Manuel de Foronda y Aguilera, Estancias y viajes del emperador Carlos V, desde su nacimiento hasta su muerte. Publicat l’any 1914.

 

(3) Juan de Mariana, Historia General de España, Toledo 1601.

 

(4) Manuel de Foronda y Aguilera, Boletin de la Real Academia de la Historia, Madrid 12 de març de 1915, Pag. 540

 

(5) Antoni Rovira i Virgili, Història de Catalunya; Editorial La Gran Enciclopedia Vasca, Bilbao, 1978, volum VII, p. 533.