Eva Pomares. Museïtzen per primer cop la línia republicana defensiva

D'oest a est de Catalunya hi ha intactes desenes de trinxeres, búnquers i observadors d'artilleria que va construir l'exèrcit republicà el 1938. Aquella primavera, el Ministeri de Defensa va ordenar la construcció de sis línies defensives a Catalunya amb l'objectiu “d'impedir la progressió de l'enemic i protegir a tot preu les comunicacions de l'Espanya lleial amb la frontera”, segons el decret del 4 d'abril signat pel cap de l'Estat Major. El dia anterior, havent trencat el front d'Aragó, les tropes de Franco havien ocupat Lleida i l'alarma s'estenia arreu del país.

Centenars de presoners feixistes es van posar a treballar a corre-cuita i en van aixecar dues abans de la derrota final: l'L-1, al front de l'Ebre; i l'L-2, a la rereguarda, que enllaça l'est de l'Ebre amb el Pirineu. Les construccions defensives són encara visibles, sobretot en zones de bosc elevades que no es van aprofitar posteriorment per cultivar. Ara i per primer cop, un tram de l'L-2 es pot visitar al llarg d'una ruta de 26 quilòmetres, que exhibeix 20 construccions senyalitzades en 7 espais a Vallbona de les Monges. “Un cop netejades i excavades estan com el 1938, perquè mai s'hi va arribar a combatre”, explica Pere Tardà, de l'empresa Catpatrimoni, que n'ha fet la museïtzació. Uns 150 presoners feixistes del front de Terol van ser reclosos al monestir de Vallbona per construir l'L-2, vigilats per mig centenar de republicans. Al poble veí dels Omells de na Gaia, els presoners eren polítics. “A Vallbona sols hi va haver un mort entre els presoners, però als Omells el control era major: van formar grups de cinc i, si un s'escapava, mataven tot el grup. Van haver-hi molts afusellats”.

Vallbona és l'únic punt on s'ha museïtzat la línia, en un projecte que impulsa l'Ajuntament i que té el suport del Consell Comarcal de l'Urgell i del Memorial Democràtic. “Ha estat un esforç molt gran, però recompensa. Engrandeix el nostre ja ric patrimoni cultural i el posa en valor”, assegura l'alcalde, Ramon Bergadà. Durant tres anys, bona part dels veïns han col·laborat a recuperar la memòria històrica, cedint l'espai a les finques agrícoles i allotjant els voluntaris internacionals dels camps de treball