106: Sebastià Sardà i Garriga: l’abolició de l’esclavatge a l’illa de la Reunió

El 13 d’octubre de 1848, el comissari general de la II República Francesa, el català Sebastià Sardà i Garriga (nascut el 1808 a un petit nucli rural pertanyent al municipi de Pesillà de la Ribera, al Rosselló) desembarcà a l’illa de la Reunió, colònia francesa de l’Oceà Índic des de 1662.

La societat de l’illa, que quan la van descobrir els portuguesos el 1516 no estava habitada, es basava en el model de l’economia de plantació: canya de sucre i vainilla. Sardà arribà amb una missió: abolir el règim d’esclavitud a l’illa. El 20 de desembre del mateix 1848 llegí, públicament, un text que començava així: «Mes Amis, Les décrets de la République Française sont executés: vous êtes libres. Tous égaux devant la loi, vous n’avez autour de vous que des frères».

Al final del text, alguns consells i un mot d’ordre: «Écoutez mes conseil: reconnaissance éternelle à la République Française qui vous a fait libres! Et que votre devise soit toujours: Dieu, la France et le Travail». Així, 60.318 habitants de l’illa (d’un total de 108.829) esdevindrien, de cop i volta, homes lliures. El comissari Sardà i Garriga se’n sortiria prou bé de la missió que li havia encomanat el govern revolucionari de París: no acceptà els ajornaments demanats pels propietaris i promulgà el decret abolicionista el 19 d’octubre, i, alhora, exigí, i quasi aconseguí, que tots els ja exesclaus tinguessin un contracte de treball (que, en molts casos, és clar, seria amb el seu antic propietari).

A més, legalitzà els matrimonis entre persones lliures i esclaus (que fins 1848 estaven prohibits) i obrí les portes, és clar, a nous matrimonis mixtes (car, a l’illa, convivien europeus, africans, indis, i xinesos).

Francesc Roca

20 Minutos. 27.12.2006