GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Xavier Bru de Sala. Ermessenda

Xavier Bru de Sala. Ermessenda


Xavier Bru de Sala
 
 
Que sí, que va existir, que Ermessenda de Carcassona va ser una figura de primer ordre, que el marc històric presentat per TV3 és, en termes generals, cert. I que ja era hora, que el camí encetat és el bo. Per fi. La comparació amb la sèrie dels Tudor és justa. Ara, la diferència és que els espectadors dels Tudor queden, més enllà del fulletó, perfectament assabentats del marc històric, dels elements de tensió. Això, a Ermessenda, tan sols succeeix a mitges, i no per culpa de l’esquema dramàtic, que és encertat, sinó per falta d’experiència i, probablement, de coneixements.
 
Vet aquí la informació essencial necessària: mil anys enrere, Catalunya acabava d’estrenar la independència de fet, per l’abandó dels monarques francs en les ràtzies d’ Almansor , que arriba a saquejar Barcelona; que Ramon Borrell , Ermessenda i la noblesa s’hi van tornar fort, de manera que els reietons de Lleida, Tortosa i altres pagaven paries o tributs als comtes de Barcelona; que Ermessenda pagava als seus servidors amb aquests quantiosos tributs, no amb terres; que per aquest motiu els nobles de frontera s’havien d’abstenir d’accions d’envergadura i es veien constrets a eixamplar territori pel Penedès i els volts, territori que resultava propietat de Sant Cugat, però només sobre el paper; que, en conseqüència, els nobles de frontera tenien raó, que el nét d’ Ermessenda Ramon Berenguer els la va donar; que aquest va ser l’inici del famós pactisme català.
 
Tot això hi havia de ser i s’hi troba a faltar, però no invalida l’esforç de TV3, sinó que el referma per a un millor futur (en el qual caldria equilibrar l’encert del vestuari amb els errors dels interiors i d’ucronia). ¡Hauria costat tan poc passar del notable a l’excellent! Anem per feina. És crucial animar TV3 perquè la història, així tractada, tingui continuïtat. Un parell de capítols sobre el regnat del comte Ramon Borrell , espòs d’ Ermessenda, són imprescindibles per comprendre de quina manera l’embrió barceloní de Catalunya esdevé no dependent. I un parell més sobre el seu nét Ramon Berenguer i el besnét fratricida, que van posar bases sòlides a la nació naixent. Si afinen un pèl més, faran la volta a Europa.


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici