108: Xeixet Ben Itskaq Benveniste

Destacat membre de la comunitat hebrea catalana i figura rellevant del judaisme, Xeixet ben Itskaq. va viure entre 1131 i 1209 a Saragossa i a Barcelona. Va ser conegut com un gran metge, com un bon poeta i com un gran erudit, que destacava especialment en temes filosòfics.

Va tenir una relació personal i directa amb els reis catalans, d’algun dels quals va ser home de la seva més gran confiança. Així, va ser metge, batlle i diplomàtic del rei Alfons I i, posteriorment, va entrar al servei del seu fill, Pere I. Xeixet ben Itskaq i el seu germà tenien firma en molts documents importants de la corona com a diplomàtics i consellers reials.

El 1200, va ser enviat com a ambaixador de Pere I davant del rei del Marroc. Tenia total immunitat en les comunitats jueves i també entre els funcionaris cristians, la qual cosa el situava a la mateixa alçada de la noblesa més important del regne.

Fou nasí i mecenes de poetes i intel·lectuals jueus com Iosef ben Meir ibn Samarra. Va escriure tractats de medicina i també poemes. En el seu vessant filosòfic, va ser un defensor de Maimònides i de la seva obra. Era, per tant, un racionalista que es va enfrontar amb el toledà Meir ben Todros ha-Leví Abufalia, el qual volia aconseguir l’anatema per a tots els que llegissin les obres de Maimònides. Defensava les teories d’aquest filòsof sobre la resurrecció i també la comprovació de les creences religioses mitjançant les lleis de la natura i no solament amb la fe.

Xeixet va criticar la ignorància dels rabins castellans que no volien veure més enllà del que ja coneixien per tradició i religió. Les seves idees van ser molt revolucionàries en els seus temps per a certs cercles del judaisme, que no el van arribar a comprendre.

Carles Camp

Per saber-ne més:

Maria Josep Estanyol i Fuentes Els jueus catalans. PPU, SA. Barcelona, 2009, p. 47