GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
108: Xeixet Ben Itskaq Benveniste

108: Xeixet Ben Itskaq Benveniste


Destacat membre de la comunitat hebrea catalana i figura rellevant del judaisme, Xeixet ben Itskaq. va viure entre 1131 i 1209 a Saragossa i a Barcelona. Va ser conegut com un gran metge, com un bon poeta i com un gran erudit, que destacava especialment en temes filosòfics.

 

Va tenir una relació personal i directa amb els reis catalans, d’algun dels quals va ser home de la seva més gran confiança. Així, va ser metge, batlle i diplomàtic del rei Alfons I i, posteriorment, va entrar al servei del seu fill, Pere I. Xeixet ben Itskaq i el seu germà tenien firma en molts documents importants de la corona com a diplomàtics i consellers reials.

 

El 1200, va ser enviat com a ambaixador de Pere I davant del rei del Marroc. Tenia total immunitat en les comunitats jueves i també entre els funcionaris cristians, la qual cosa el situava a la mateixa alçada de la noblesa més important del regne.

 

Fou nasí i mecenes de poetes i intel·lectuals jueus com Iosef ben Meir ibn Samarra. Va escriure tractats de medicina i també poemes. En el seu vessant filosòfic, va ser un defensor de Maimònides i de la seva obra. Era, per tant, un racionalista que es va enfrontar amb el toledà Meir ben Todros ha-Leví Abufalia, el qual volia aconseguir l’anatema per a tots els que llegissin les obres de Maimònides. Defensava les teories d’aquest filòsof sobre la resurrecció i també la comprovació de les creences religioses mitjançant les lleis de la natura i no solament amb la fe.

 

Xeixet va criticar la ignorància dels rabins castellans que no volien veure més enllà del que ja coneixien per tradició i religió. Les seves idees van ser molt revolucionàries en els seus temps per a certs cercles del judaisme, que no el van arribar a comprendre.

 

 

Carles Camp

 

 

Per saber-ne més:

Maria Josep Estanyol i Fuentes Els jueus catalans. PPU, SA. Barcelona, 2009, p. 47



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici