Vicent Josep Escartí. Evangelis valencians

Segons l'estudiós Vicent de Melchor, un manuscrit conservat a Anglaterra conté els quatre Evangelis, en valencià, a pesar que fins ara mateix havia passat per ser un "Nou Testament [...] traduït del grek en llengua menorqina", com es llegeix a la portada. Datat al segle XVII, ningú no havia qüestionat la seua adscripció, que semblava lògica, atés que Menorca va pertànyer a l'imperi britànic. Tanmateix, ara sabem que l'autor va ser valencià. Segurament, Lluís de las Torres, nascut al voltant del 1693, en terres valencianes, i mort a Saint Mary, a Jamaica, el 1739. A més, se sap que Torres va ser un dels dotze capellans de l'ambaixada d'Espanya a Londres. Es va fer anglicà i l'ambaixador espanyol temptà de fer-lo arrestar i enviar-lo a casa, on li haurien llevat del cap aquelles veleïtats d'abandonar la vertadera fe. Però, escapà i es refugià a Windsor, on, amb l'ajuda del teòleg Waterland, va traduir els Evangelis a partir d'una versió anglicana en castellà, per tal de fer-ne una edició adreçada als menorquins, que no es va portar a termini.

Per fortuna, ens ha pervingut el manuscrit. Torres, intentà després col·locar-se en alguna capellania i es casà amb una "pobra viuda", amb qui va tenir un fill. Sol·licità una destinació a Menorca, el 1735; però, se li negà. A la fi, passats tres anys, va ser nomenat capellà d'un vaixell de guerra que anava a Jamaica, i, després d'una estada a Madeira -on hagué s'enfrontà a la Inquisició portuguesa-, arribà a l'illa del Carib, on, el 1739 morí de febres.No cal dir que la història personal d'aquell Lluís de las Torres que Vicent de Melchor suposa originari de la zona de la València apitxada, és realment complexa. D'altra banda, no deixa de ser remarcable, el seu text, per a la història de la nostra cultura, en una data com aquella. Torres, valencià, traduïa al "menorquí" els Evangelis. El text, encara inèdit, estaria molt bé que es publicàs. I, si es feia a València, encara em semblaria millor. Sobretot, per pagar-li d'alguna manera la peripècia, al pobre mossén. I també, per col·laborar a recordar que els valencians sempre hem pregat en la nostra llengua, per molt que l'arquebisbat semble obviar-ho, fins i tot ara.
 

Més informació:

Vicent de Melchor (2000). "Una traducció en català valencià dels evangelis, a Oxford, del segle XVIII". Quaderns, revista de traducció, 5