Marc Bataller. Estat propi sense retallades

En un moment en què les retallades públiques són el nostre pa de cada dia, tots aquests maldecaps es podrien evitar si Catalunya tingués un estat propi. La solució passaria per recuperar aquells 21.000 milions d'euros que anualment Catalunya paga a l'Estat i no tornen. El denominat dèficit o espoli fiscal. Una tesi que alguns poden considerar agosarada, però que l'entitat Sobirania i Justícia defensa aferrissadament en un llibre en què pretén demostrar la viabilitat econòmica de la independència.

Aquest és només un dels molts arguments que l'associació exposa per intentar desmuntar les objeccions a la conveniència d'una Catalunya independent. “Hi ha gent que diu: què faria un país tan petit com el nostre a Europa? Doncs n'hi ha d'altres, com Dinamarca o Eslovàquia, que tenen menys habitants i menys PIB”, remarcava un dels redactors del projecte, Lluís Bonet, durant la presentació de la publicació que es va fer a Barcelona la setmana passada. Altres tòpics que volen derruir és que Catalunya podria perdre el mercat espanyol –“No pretenem ser enemics d'Espanya”, remarca l'estudi– o que la independència és contrària a la tendència mundial dels estats –“Al segle XX hi ha hagut 28 països independents”, afegeixen–.

Els freds i irrefutables números també demostren altres potencials i motors econòmics: la plataforma industrial de Catalunya produeix el 24% de l'Estat espanyol, les exportacions suposen el 26'7% del total espanyol, amb una seguretat social pròpia es podrien millorar les pensions en un 25% de mitjana, un de cada quatre turistes que visiten Espanya trien Catalunya com a destinació o el valor incalculable que suposen els 25 milions d'habitants de la regió de la Mediterrània.

Amb aquest context, els impulsors de l'informe destaquen: “Tots els factors econòmics són favorables a la independència. Ara el que hem de fer és vèncer la nostra por a fer un pas endavant.” El president de Sobirania i Justícia, Agustí Bassols, al pròleg del llibre, també relata que el tracte econòmic que l'Estat ha dispensat a Catalunya ha estat i continua sent “injust”. “La discrimina premeditament d'aquelles inversions que la farien més competitiva”, diu.