GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
163: Barcelona. La petita Viena dels anys 1930

163: Barcelona. La petita Viena dels anys 1930


Als anys 30, Barcelona es convertí, entre altres moltes coses, en un refugi d’alguns psiquiatres (i psicòlegs) centreuropeus, perseguits pel nazisme. Per aquesta raó, alguns van batejar Barcelona com ‘la petita Viena’.

 

Al 1939, alguns psiquiatres (i psicòlegs) catalans, començant pel número 1(Emili Mira [, a la fotografia adjunta]), s’exiliaren. Els itineraris que seguiren són molt il·lustratius. Mira marxà a París i, successivament, treballà a Londres, Nova York (on publicà, al 1943, Psychiatry in War), Princeton, Harward, Yale, Chicago, Washington, La Havana, Buenos Aires, Santa Fe, Montevideo, Sao Paulo i Rio de Janeiro. El 1946, va fundar, a Rio, l’Institut d’Orientació Professional, un dels primers d’Amèrica (seguint el model del que havia creat a Barcelona el 1919). El va dirigir fins a la seva mort, el 1964.

 

La trajectòria de Joaquim Alier, un dels seus deixebles, fou diferent: fins a 1945 treballà a Veneçuela, després saltà als Estats Units, des d’on marxà a Brisbane (Austràlia), l’Hospital Hollandia (Nova Guinea) i a la direcció de l’Hospital Neuropsiquiàtric de Djakarta (Java, Indonèsia). El 1952, tornà a treballar a Nova York i el 1954, a Barcelona (i el 1961, al ‘Pere Mata’ de Reus).

El cas de Francesc Tosquelles (reusenc, i deixeble també d’Emili Mira) és molt diferent, car treballaria, després de la «Libération», sempre, a l’hospital psiquiàtric de Sant Alban sus Limanhòla, al Llenguadoc, que, essent-ne el director, transformà en un centre de referència internacional. «Un lloc de paraula lliure, des de l’instant en que l’altre és respectat. És la única regla de ‘Tosquelles’». Amb un petit rètol: «Tous pas pareils et tous égaux». («Tots diferents i tots iguals»).

 

 

Francesc Roca



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici