Xavier Escura. Ermessenda m'ha fet patir com a historiador

Conec el director, Lluís Maria Güell, de fa anys i en fa quatre que, a punt de rodar Les veus de Pamano, em va demanar noves idees per portar a la televisió. Primer vaig proposar escenificar el món dels càtars, però calien recursos. En segona opció li vaig oferir portar a escena la vida d'Ermessenda com a protagonista carnal de la història dels comtats catalans, una època apassionant i important, en què les ciutats canvien, els nobles s'enfrontaven als comtes, s'inicia el feudalisme, i els territoris de l'Al-Andalus arribaven fins al Llobregat. Era un món convuls.

Perquè era una dona en un món d'homes, perquè va regir durant tres generacions el Casal de Barcelona i en va ser el pal de paller d'una manera molt activa. Sabem perfectament que Ermessenda acompanyava el marit, el comte Ramon Borrell, a les batalles i que governaven junts amb molt bona entesa. Això sobta, però és un perfil molt comú amb altres dones d'aquesta època i d'aquest món catalanooccità.

Esclarmonda de Foix, Ermessenda de Castellbò, i la mateixa nora d'Ermessenda, Almodis de la Marca. Eren dones amb caràcter, lluitadores, que no dubten a posar a ratlla tot un món ple d'homes i que, a més a més, se'n surten molt bé.

És una de les grans assignatures pendents de la història catalana. Tot just fa pocs anys que ha sortit la primera tesi doctoral sobre Ermessenda.

És inviable posar tota la informació al servei d'una sèrie; jo ho vaig intentar, però també és cert que els responsables mai em van enganyar. Ells volien fer una sèrie amb una història de ficció que arrodonís tota una trama narrativa que la fes apta i dirigible per a tots tipus de públic. Aquest era el repte. Cal dir que, a més, tot i ser un període poc conegut és digne del guió més trepidant de les pel·lícules, per exemple, del rei Artur.

M'ha agradat, tot i que, com a historiador, confesso que he patit una mica.

La mort del fill Berenguer Ramon a mans del normand. Sabem que molt probablement aquest comte va morir arran d'unes ferides en una batalla militar a Cerdanya amb qui el casal de Barcelona mantenia un pols d'hegemonia per liderar la vertebració de tot el territori. Això no té res a veure amb un enfrontament personal com assenyala la sèrie. Però en Güell, el director, em va explicar que estava obligat a mantenir la unitat dramàtica i que en cap moment pretenien fer la biografia d'Ermessenda. El més important, però, és que la sèrie ha ajudat a divulgar i a despertar l'interès pel personatge i per aquesta part de la història.

Sí, estem parlant d'una època, el segle X-XI, en què els comtes catalans tenen els seus ancestres a l'altra banda dels pirineus, i tots els projectes d'expansió de Barcelona eren cap al nord, d'on procedien. Durant segles la dinàmica dels comtes és casar-se entre ells i enfortir el llegat. Per això, en el fons configuren una prenació i fins i tot s'especula que en aquesta època podria haver arribat a confluir el català amb l'occità. Ermessenda és un bon exemple d'això; comtessa de Carcassona, es casa amb un comte de Barcelona, i els descendents són els artífexs d'un gran territori expansionat amb símbols i cultura comuns. Això acaba amb la mort del rei Pere a Muret.