Estem tocant el cel amb les mans. No ens ho podíem arribar a imaginar. Amb els voluntaris vam marcar objectius com ara superar la Diagonal. Ningú es va atrevir dir un 20% de participació. Ens feia vergonya. Vam comentar que seria important tenir el vot del president Mas o de Jordi Pujol, que arrossega molta gent. Ens n'hem sortit amb tot. Fins i tot vam dir: t'imagines que vota la Bozal? Tots vam riure, ens semblava una broma.

No ho sé. Tenir una democràcia de debò on les coses més importants no estiguin prohibides. Com s'hi arriba? De moment, hem de tancar el procés de les consultes. Això ha estat màgia. Molt singular, únic i irrepetible. No ho esguerrem, intentant agafar això i reconvertint-ho en qualsevol moviment. S'ha de començar de bell nou. Ha quedat molt clar que ha de ser des del món cívic que hem d'estirar els polítics i les institucions.

Ho deixem en mans de la societat, però aquesta escull els seus representants polítics. Està molt bé que no sigui a la inversa perquè llavors es converteix en despotisme. Els canvis germinen en el cor i el cap de la gent.

No s'ha pres cap decisió encara i no crec que es prengui ara mateix. S'han dit coses, però no se sap. Potser Barcelona Decideix s'aparta i hi haurà una associació per al manteniment de la flama. Després, ja veurem.

Diners públics zero. Cash: 80.000 euros, i ens espècies hem arribat als 200.000. Diners meus, dels meus companys i d'empresaris que no han volgut donar el seu nom. Quasi ningú hi volia posar diners al principi. Això fa sis mesos era un fracàs!

Hi ha hagut poca autocrítica perquè estàvem dintre del procés i tampoc ens podíem tirar pedres a la nostra teulada. S'ha d'aprendre una cosa: el procés va ser assembleari, però després cal un escalafó. Una de les raons que usa López Tena per explicar l'èxit d'Osona és que ell va entrar com un mariscal de camp i els va fer quadrar a tots.

I han tingut una estratègia...

Teníem clar que havíem d'assegurar una bona participació. Si no, fas el ridícul. Aquí hi havíem de posar el coll, la pell... però entendre això no sempre és fàcil. En els moviments cívics és complicat fer-ho perquè no es mouen per objectius quantitatius.

Amb els recursos oficials, quatre de cada deu sempre es queden a casa a les eleccions. A la consulta, descomptant els abstencionistes de sempre, els que s'han quedat a casa i podrien haver votat són 4 de cada 6. Però, en tot cas, ningú em pot assegurar que el 80% restant votarien no. Aquí es fa enginyeria malèvola. Pura especulació.

Quan vam anunciar els vots negatius hi va haver una ovació tancada. Des de Barcelona Decideix ens emocionem amb ells perquè són demòcrates, no robots teledirigits. Per mi, aquells que no van a votar deleguen la decisió en els que sí que ho fan.

Falta l'hàbit. A més, hi ha immigrants que ni s'ho plantegen, perquè potser no ho han votat mai aquí. Però, en canvi, hem multiplicat per 1,6 els vots que va tenir l'alcalde Hereu.

Doncs jo crec que cada vegada hi ha menys diferències, no són ni de bon tros l'abisme que alguns imaginen.