GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
165: 1947. Amb el ‘Manifest liberal d’Òxford’

165: 1947. Amb el ‘Manifest liberal d’Òxford’


L’abril de 1947 es van reunir polítics i intel·lectuals procedents de 19 estats del món, al Wadham College de la Universitat d’Oxford.

 

L’objecte de la reunió era  constituir una nova organització política: la Internacional Liberal. El manifest fundacional fou discutit i signat per representants de 19 estats: europeus, americans, asiàtics (com Turquia) i un africà (la Unió Sud-africana). A la versió en llengua francesa del Manifest es fa constar que, entre els representants dels 19 estats signants del Manifest, hi havia «Espagne, y compris 2 représentants de la Catalogne».

Un d’aquests dos signants catalans, assistents al congrés d’Oxford, fou el futur senador Josep Pi-Sunyer i Coberta. L’altra, possiblement, el metge Josep Trueta, o bé, l’antropòleg Josep M. Batista i Roca. El Manifest comença declarant: «Nosaltres, liberals de 19 països reunits a Oxford mentre regnen els desordres, la misèria, la fam i la por ocasionats per 2 guerres mundials...». Entre els drets de les persones humanes hi hauria: «la possibilitat d’una educació aprofundida i variada, d’acord amb els dons de l’individu i no depenent ni de la seva naixença ni dels seus mitjans financers», «la seguretat en cas de malaltia, d’atur, de discapacitat i de vellesa», «l’igualtat de drets entre homes i dones».

Pel que fa a les empreses: «només admetem les nacionalitzacions de les empreses que depassen les possibilitats de l’empresa privada o d’aquelles en les que la competència ja no funciona». A més: «el benestar de la comunitat ha d’ésser garantit contra tot abús de poder per part de grups d’interès».

A la fotografia: Josep Pi-Sunyer.

 

Francesc Roca



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici