111: Josep Ferrer i Esteve

Ja hem comentat en diversos articles anteriors (Sabies que… 127 i Qui és 49) la importància i la difusió de la guitarra al nostre país. Tractadistes, compositors i intèrprets catalans com Carles i Amat, Sor o Tàrrega, han contribuït a difondre aquest instrument i a conferir-li un prestigi universal.

Entre els grans instrumentistes, pedagogs i compositors de guitarra catalans destaca la figura de Josep Ferrer i Esteve. Nascut, accidentalment, a Girona el 1835, on la seva família, originària de Torroella de Montgrí, s'havia refugiat a causa de la Primera Guerra Carlina. Acabada la guerra, el 1840, la família Ferrer va tornar a Torroella on Josep rebria les primeres lliçons de guitarra del seu pare, advocat de professió i guitarrista i col·leccionista de partitures per vocació. Segurament, el jove Ferrer faria els primers estudis teòrics de música a la capella de música de l’església de Torroella, abans de continuar els seus estudis a Barcelona.

El 1860, es va establir a Barcelona on va ser deixeble del guitarrista reusenc Josep Brocà i Codina. El 1862, va començar a fer classes de guitarra fins que, el 1885, es va instal·lar a París, en un moment de gran auge d’aquest instrument a la capital francesa. Hi coincidirà, per exemple, amb el també català Jaume Bosch i Renard, conegut com “el rei de la guitarra”.

A París, Ferrer es va dedicar a la pedagogia com a professsor de l’Institut Rudy i de l’Académie Internationale de Musique. Però, sobretot, va triomfar com a concertista a les sales més prestigioses de la capital francesa, i com a compositor: la seva obra Souvenirs d’antan, six menuets pour guitare seule, op. 40 va ser premiada en un concurs internacional organitzat per l'Académie littéraire et musicale de France.

L’any 1898, va tornar a Barcelona on va ser exercir el càrrec de professor de guitarra del Conservatori del Liceu durant els cursos 1898-1899 i 1899-1900. L’any 1901, va tornar a París, sembla que amb el propòsit de publicar el seu mètode per a guitarra que, finalment, va quedar frustrat. Coneixem l’existència del seu mètode inèdit gràcies al Diccionario de Guitarristas de Domingo Prat, publicat el 1934 a l’Argentina, on apareix esmentat. L’any 1905, sense haver aconseguit el seu objectiu, Ferrer va retornar, definitivament, a Barcelona on va viure dedicat a la composició i l’ensenyament fins a la seva mort, l’any 1916.

Carles Camp

29/04/11

Obres

La numeració de les obres té lleugeres variacions entre edicions i, en ocasions, hi ha un decalatge d'un número o dos. Per exemple, la "Marcha nupcial" és citada com a "Op. 61" i com a "Op. 62"  

Per a guitarra sola

• Adagio. Op. 60
• Agréements du Foyer, trois pièces faciles. Op. 32
• El Amable (extret de la Colección 8ª de Ejercicios y preludios)
• La Ausencia, andante sentimental. Op. 61
• Balada. Op. 59
• Barcarola. Op. 54
• Belle, gavotte. Op. 24
• Brisas del Parnaso. Quatro piezas. Op. 6
• Brise d'Espagne, valse caractéristique. Op. 36
• Canto de amor, vals de concierto. Op. 20
• Canto del Bardo, capricho. Op. 48
• Charme de la Nuit, nocturne. Op. 36
• Colección de valses
• Cuatro piezas faciles. Op. 50
• Cuatro piezas progresivas. Op. 4
• La Danse des Naïades, mazurka. Op. 35
• De noche en el lago, fantasía con variaciones. Op. 14
• Doce minués. Op. 12, dedicada a Francesc Tàrrega
• Dos nocturnos. Op. 11
• Dos tangos. Op. 19 (Tango número 1, Tango número 2)
• Echos de la Forêt, mélodie-valse. Op. 22
• Elegía fantástica. Op. 13, dedicada a Josep Brocà
• Los encantos de París, capricho fantástico. Op. 16
• L'Estudiant de Salamanque, tango-valse. Op. 31
• Fantasía con variaciones sobre un tema de Bériot. Op. 3
• Feuilles de Printemps, sis pièces très faciles. Op. 27
• La Gallegada, fantasía pastoril con variaciones. Op. 15
• Gerbe de Fleurs, quatre pièces faciles. Op. 40
• El Gondolero, melodía. Op. 51
• La Mascarita, mazurka. Op. 52
• Horas apacibles, ocho piezas fáciles. Op. 8, dedicada al seu alumne Apel·les Mestres
• Impresiones juveniles, vals brillante. Op. 18
• Inquietud. Op. 57
• Marcha nupcial. Op. 62
• Melodía nostálgica (extret de Estudios, colección 4ª)
• El Mensajero, vals. Op. 55
• Minué. Op. 49
• Minué. Op. 56
• Misiva afectuosa. Op. 58
• Nostalgia
• Pensées du Soir, nocturne. Op. 43
• Pensées Mélodiques, quatre pièces. Op. 37
• Polonesa. Op. 10
• Quejas de mi lira: vals. Op. 2
• El ramillete, diez pequeñas piezas. Op. 5
• Récits Champêtres, trois mélodies. Op. 30
• Recuerdos del Montgrí: capricho. Op. 1, dedicada al seu mestre Josep Brocà
• Resignation, andante. Op. 28
• Rêve du Poëte. Op. 43
• Serenata española. Op. 63
• Sinceridad, melodía-vals. Op. 53
• Soliloquio, nocturno. Op. 46
• Les Soupirs, valse. Op. 33
• Souvenir du Quinze Août, romance sans paroles. Op. 25
• Souvenirs d'Antan, six menuets. Op. 39, premi en el concurs internacional organitzat per Acadèmia Literària i Musical de França
• El talismán, vals. Op. 7
• Tendresse Paternelle, mélodie expressive. Op. 29
• Tres valses. Op. 9
• Trois Mélodies. Op. 42
• Urania, nocturno. Op. 47
• Vals en la menor
• Vals en mi menor
• Veillées d'Automme, quatre pièces faciles. Op. 21 (> 1882)
• Veladas Intimas, cuatro piezas. Op. 17

Per a dues guitarres

• Bolero. Op. 38, per a piano i una o dues guitarres
• Mazurka, per a dues guitarres
• Mélancolie, nocturne. Op. 23, per a flauta i una o dues guitarres
• Minué, per a dues guitarres
• Sérénade Espagnole. Op. 34, per a dues guitarres
• Les Sirènes, valse. Op. 25, per a banjo i una o dues guitares
• Terpsichore, valse. Op. 45, per a dues guitarres
• Vals original, per a dues guitarres

Adaptacions per a guitarra

• La Calesera, canción andaluza de Sebastián Iradier, per a veu i guitarra
• La Colasa, canción madrileña d'Iradier, per a veu i guitarra
• El Jaque, canción española d'Iradier, per a veu i guitarra

Obres per a piano

• La craintive. Polka-mazurka, Op. 2 (ca. 1882)
• Las dos hermanas: polka mazurca (ca. 1870)
• La exposición: vals (1885)
• La inquieta: polka (ca. 1870)
• Ismalia: galop (ca. 1870)
• Loreto: americana (ca. 1870)
• Misterio: capricho schotisch (1876)
• Le premier salut aux beaux-arts: mélodie variée (ca. 1882)
• La tranquila: redowa (1885)

La informació s’ha extret de

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Ferrer_i_Esteve

BIBLIOGRAFIA

• Rafael Catalá, ed. José Ferrer & Federico Cano [música impresa] Wien: Doblinger, 2001
• Josep Maria Mangado i Artigas La guitarra en Cataluña 1769-1939 London: La Tecla Editions, 1998
• Domingo Prat Diccionario de guitarristas Buenos Aires: Romero y Fernández, 1934