GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Manuel Cuyàs. Català a l

Manuel Cuyàs. Català a l'Acròpoli


 
Tots els visitants que surten de l'Acròpoli d'Atenes pels propileus –un milió a l'any– han de passar des del 21 de març per davant d'una placa de marbre, amb les lletres picades a mà, que reprodueix un fragment de l'elogi que Pere el Cerimoniós va fer d'aquell lloc el 1380: “Lo castell de Cetines és la pus richa joya qui al mont sia”. Quan el rei En Pere deia “castell” volia dir el conjunt arquitectònic amb el Partenó inclòs que corona el turó, quan deia “Cetines” volia dir Atenes i “mont” era “món”. El text original català que encapçala la inscripció és traduït, a sota, al castellà, l'anglès i el grec. L'Instituto Cervantes i el Ministerio de Exteriores de España signen la placa, que la reina Sofia va inaugurar. Aquí no n'ha fet cas gairebé ningú, i jo només dic que si la placa s'hagués posat en temps de Pujol o Maragall la Generalitat hi hauria enviat algú o hi haurien anat els presidents en persona, amb la televisió seguint-los. Tanta autoestima com necessitem i a l'hora de la veritat tenim el govern dels millors tallat i retallat. Els veurem a Wembley, això sí.

La iniciativa ha estat d'Eusebi Ayensa, un empordanès catedràtic de grec i traductor de Kavafis, que dirigeix l'Instituto Cervantes d'Atenes i que ha recollit una antiga aspiració de Lluís Nicolau d'Olwer i Josep M. Ainaud. Ayensa m'explica al seu despatx atenenc que no ha estat fàcil: “L'Acròpoli és un dels llocs més protegits del món i hem hagut de superar molts exàmens perquè acceptessin la segona placa que s'hi instal·la”. I com se superen? “Explicant que un rei europeu va fer l'elogi de l'estil clàssic cent anys abans que el Renaixement el valorés”. El Cerimoniós no va ser mai a Grècia sinó que les informacions li van arribar de la gent que hi tenia destacada, quan Atenes era un ducat de la seva corona. Els catalans establerts a Atenes no eren tan rudes com sembla.

Visito la placa, i dues senyores que se'm situen al darrere exclamen: “¡Qué vergüenza, primero en catalán!”. Però aquesta és una altra història que els explicaré en l'article de dissabte. Continuarà.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici