Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya

EL PUNT-AVUI 05.05.2011

Tots els visitants que surten de l'Acròpoli d'Atenes pels propileus –un milió a l'any– han de passar des del 21 de març per davant d'una placa de marbre, amb les lletres picades a mà, que reprodueix un fragment de l'elogi que Pere el Cerimoniós va fer d'aquell lloc el 1380: “Lo castell de Cetines és la pus richa joya qui al mont sia”. Quan el rei En Pere deia “castell” volia dir el conjunt arquitectònic amb el Partenó inclòs que corona el turó, quan deia “Cetines” volia dir Atenes i “mont” era “món”. El text original català que encapçala la inscripció és traduït, a sota, al castellà, l'anglès i el grec. L'Instituto Cervantes i el Ministerio de Exteriores de España signen la placa, que la reina Sofia va inaugurar. Aquí no n'ha fet cas gairebé ningú, i jo només dic que si la placa s'hagués posat en temps de Pujol o Maragall la Generalitat hi hauria enviat algú o hi haurien anat els presidents en persona, amb la televisió seguint-los. Tanta autoestima com necessitem i a l'hora de la veritat tenim el govern dels millors tallat i retallat. Els veurem a Wembley, això sí.

La iniciativa ha estat d'Eusebi Ayensa, un empordanès catedràtic de grec i traductor de Kavafis, que dirigeix l'Instituto Cervantes d'Atenes i que ha recollit una antiga aspiració de Lluís Nicolau d'Olwer i Josep M. Ainaud. Ayensa m'explica al seu despatx atenenc que no ha estat fàcil: “L'Acròpoli és un dels llocs més protegits del món i hem hagut de superar molts exàmens perquè acceptessin la segona placa que s'hi instal·la”. I com se superen? “Explicant que un rei europeu va fer l'elogi de l'estil clàssic cent anys abans que el Renaixement el valorés”. El Cerimoniós no va ser mai a Grècia sinó que les informacions li van arribar de la gent que hi tenia destacada, quan Atenes era un ducat de la seva corona. Els catalans establerts a Atenes no eren tan rudes com sembla.

Visito la placa, i dues senyores que se'm situen al darrere exclamen: “¡Qué vergüenza, primero en catalán!”. Però aquesta és una altra història que els explicaré en l'article de dissabte. Continuarà.

Política de cookies

Una cookie es un fichero que se descarga en el ordenador o dispositivo del usuario al acceder a determinadas páginas web para almacenar y recuperar información sobre la navegación que se efectúa desde dicho equipo. A continuación le ofrecemos más información sobre las cookies que podemos utilizar en este sitio web:

   • Cookie de carácter técnico: destinada únicamente a permitir al usuario navegar por la página web.
   • Cookie estrictamente necesaria para la prestación de un servicio solicitado por el usuario: por ejemplo, aquella que es necesaria instalar para efectuar un pago, iniciar sesión o acceder a una zona privada de la web.
   • Cookies analíticas: para el seguimiento y análisis estadístico del comportamiento del conjunto de los usuarios.
   • Cookies de marketing y publicidad: permiten anuncios y banners personalizados, también la recopilación de estadísticas sobre los mismos.
   • Cookies de redes sociales y otros plugins: permiten compartir contenido del sitio a través de sitios web de redes sociales de terceros.

El usuario podrá elegir qué cookies quiere que funcionen en este sitio web o desactivarlas mediante la configuración de su navegador.

Más información

Manuel Cuyàs. Català a l'Acròpoli

Política de cookies