GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
166: 1450. Uva catalanesca

166: 1450. Uva catalanesca


L’Ersac, l’‘Ente Regionale di Svilupo Agricolo in Campania’, una empresa pública de la regió autònoma italiana de la Campània ha llançat una campanya publicística sobre una fruita dolça de gran qualitat, amb denominació d’origen: el raïm de taula de la varietat «uva catalana» o també: «uva catalanesca».

 

Un raïm que «es produeix exclusivament als encontorns del Vesubi i, sobretot, a Somma Vesuviana, S. Anastasai i Ottaviano». Per bé que també es produeix a altres indrets: Terzigno, Pollena, Trocchia, Boscotrecase, San Giuseppe Vesuviano, etc. Segons l’Ersac, el sòl volcànic aporta fòsfor, magnesi i potassi i, de les vinyes situades per sobre de la cota dels 500 m., s’obté «un raïm amb una gran concentració de sucre que es conserva durant molt de temps en llocs secs i soleiats». El nom triat per a aquest producte és un nom popular, tradicional, sorgit dels temps (segons, l’Ersac, a l’entorn del 1450), en els que s’importaren des de Catalunya els ceps.

Aquests temps són els de l’inici de la incorporació del regne de Nàpols a la Confederació catalanoaragonesa. Una incorporació important, car la ciutat de Nàpols, pel seu pes econòmic, demogràfic i cultural, esdevingué, amb el rei Alfons El Magnànim, la capital de fet de la Corona d’Aragó. Una confederació d’estats que, com succeïa en altres casos (fins i tot, en estats unitaris com Castella-Lleó) no tenia una capital fixa. L’Ersac i la Regió de la Campània han valorat positivament l’impacte publicitari de l’«Uva catalana o catalanesca». És bo de saber-ho.

Francesc Roca



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici