Borja de Riquer. «Els grans historiadors vius no estan a l’acadèmia»

 

Ernest Alòs

El Periódico, 02.06.2011

 

 

 

 –Al costat d’entrades filofranquistes, el Diccionario Biográfico de la Real Academia de la Historia (RAH) conté elogis de Companys. No sembla que hi hagi un criteri clar, ¿no?
 –Tampoc m’estranya, perquè en una obra amb milers d’autors i entrades és lògic que hi hagi hagut un repartiment i que en algunes temàtiques s’hagi buscat especialistes amb criteris científics. I poden ser molts. El que sorprèn és que en determinades entrades de notable significat polític hi hagi una tendència tan descarada.
 
 –¿Com a historiador del franquisme, què opina del text de Luis Suárez sobre Franco?
 –Si encarreguen aquesta entrada a un patró de la Fundació Francisco Franco, que té com a objectiu glorificar l’obra i la vida del Caudillo, ja està tot dit sobre quin tipus d’objectivitat tindrà. Es pot esperar que serà una apologia. Gràcies a la seva posició en la fundació és l’única persona que ha tingut accés i ha fet d’editor dels documents de Franco, que són interessants, a diferència dels comentaris de Suárez. Per cert, la documentació d’un cap d’Estat o de Govern hauria d’estar en un arxiu públic, i el mateix opino dels arxius de Tarradellas o Negrín.
 
 –¿I sobre el contingut concret de l’entrada del diccionari?
 –Em sembla molt fluixa. A part d’alguns errors hi ha tres o quatre qüestions bàsiques que s’obvien o distorsionen: la repressió, durant la guerra civil i després, l’actitud de Franco amb els vençuts i els discrepants del seu autoritarisme dictatorial, les seves relacions amb Mussolini, ¡quan se n’ha publicat la correspondència!, la qüestió de l’entrada d’Espanya en la guerra mundial, quan està demostrat documentalment que eren els alemanys els que no la volien... Es veu molt clarament el que es vol dir i el que es vol amagar.
 
 –¿Potser el que passa és que la transició no ha passat per la Real Academia de la Historia?
 –És públic i notori. L’acadèmia, per exemple, va vetar gent com Javier Tusell, per considerar-lo massa d’esquerres. O perquè la seva obra no era prou científica, quan donava voltes a la immensa majoria dels acadèmics. La RAH funciona per criteris corporatius, per cooptació. Elegeixen els seus, tendeixen a reproduir-se, a elegir gent identificada ideològicament. Els grans historiadors espanyols vius no hi són. És la gerontocràcia ultraconservadora.
 
 –Hi ha altres acadèmies, com la RAE, que sí que han experimentat una modernització.
 –Les acadèmies són institucions obsoletes. Són una cosa del segle XVIII, i no han trobat el seu lloc al segle XXI. Van néixer en una època en què no hi havia institucions científiques i la universitat no existia o era parasitària. Des que la recerca es fa a la universitat i en altres instituts, deixen de tenir sentit. O es ressituen o són una resta del passat. Ho dic pel mateix Institut d’Estudis Catalans. Les acadèmies de la llengua sí que tenen un sentit, el control, l’enriquiment i l’actualització de la llengua.
 
 –I aquestes s’han dotat d’oficines filològiques. En canvi, sembla que a la RAH els acadèmics hagin actuat segons la seva voluntat, sense un control sobre el conjunt de l’obra.
 –Les entrades més importants se les han repartit entre ells. ¿I qui li diu a Luis Suárez que no escrigui sobre Franco, o que ha fet una cosa tendenciosa?
 
 –¿Llavors, encarregar un projecte amb diner públic a la RAH?
 –És el pagament als serveis prestats durant el debat de les humanitats en l’ensenyament. L’acadèmia es va posicionar molt amb vehemència al costat de la ministra Aguirre i el Govern del PP.
 
 –¿La idea mateixa d’un diccionari enciclopèdic té sentit avui?
 –Amb les limitacions d’una obra d’aquest tipus, un diccionari indiscriminat, amb biografies de gent coneguda, des de Colom fins a Franco, no té sentit avui, tenint en compte la quantitat de recursos que hi ha a internet, i les dotzenes de biografies que existeixen. L’especialista no s’ho mirarà. Tenen més sentit diccionaris de sectors concrets. Collaboro per exemple en un diccionari de parlamentaris espanyols, per encàrrec del Congrés i el Senat. Del 80% no se’n sap res.