Presentació de Llengua i Literatura. Barcelona 1700

Dijous passat, 5 de maig de 2011, va tenir lloc la presentació del llibre de Joan Santanach Xavier Torres, Xavier Cazeneuve, Albert Garcia Espuche, Francesc Feliu i Josep Solervicens Llengua i Literatura. Barcelona 1700 al Palau Dalmases de Barcelona, antiga seu de l’Acadèmia dels Desconfiats, en aquests moments tancada al públic, però que com va remarcar l’historiador Albert Garcia Espuche, per la seva significació històrica i pels seus valors arquitèctonics, s’hauria de recuperar com un espai obert a tothom

Publicada per l’Editorial Barcino, gràcies a la col·laboració de la Fundació Carulla, l’Ajuntament de Barcelona, Joan Santanach i Albert Garcia Espuche, Llengua i Literatura. Barcelona 1700, forma part d’una col·lecció de dotze obres sobre la Barcelona del 1700, de la qual ja se n’han publicat sis. Les sis restants, de pròxima publicació, estaran dedicades a la medicina, els interiors domèstics, la política, economia i guerra, la indumentària, la justícia i les dones.

Santanach va comentar que, pel que fa a la llengua i la literatura, els tres segles que van des del XVI al XIX, han estat considerats tradicionalment uns segles de decadència i que aquesta percepció venia motivada per l’ús per part d’autors de prestigi com Fontanella o Serafí de la llengua castellana o d’una llengua catalana castellanitzada. Aquest ús del castellà, per part d’una determinada elit cultural era, per una banda un imperatiu de la moda i, per l’altra, s’ha d’emmarcar en una voluntat de diàleg creatiu entre cultures, però no pas el reflex d’un procés de submissió o de substitució lingüística. La llengua catalana era d’ús general i generalitzat en tots els àmbits: col·loquial, com a llengua de predicació, en els documents notarials, en l’administració o en la literatura de consum. La suposada castellanització del país és, per tant, un tòpic que respon a una visió políticament interessada que no es correspon amb la realitat de l’època.

L’acte va acabar amb un petit concert de Marco Brolli i Joan Bosch, un duo de flautes travesseres de fusta, reproducció de les utilitzades a l’època, en què es van interpretar peces de compositors catalans del barroc. Per cert, la música i l’art en general de la Catalunya dels segles XVI, XVII i XVIII, han estat un altre dels grans damnificats pel mite de la decadència, que caldria recuperar i reivindicar.

Armand Sanmamed

7/06/2011

Podeu ampliar la informació a:

http://www.lavanguardia.com/cultura/20110602/54164007205/recuperacion-de-600-palabras-catalanas-antiguas-en-el-barrio-de-la-ribera.html

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20110601/54164346587/un-libro-desmiente-la-decadencia-literaria-catalana-en-el-siglo-xvi.html